Arnau Margenet
,
20/02/2020
Arts

Impulsant el cinema en català a Torroella de Montgrí

El proper divendres 29 de febrer la mostra del VOC arriba a la vila baixempordanesa

Foto: 

Cedida
Contra la voluntat de regressió, més cultura. Aquesta podria ser la idea motor d’Òmnium Cultural en aquests temps que corren, on alguns semblen voler posar topalls a la diversitat cultural. Afortunadament, el teixit associatiu català compta amb uns fonaments fets de propostes i iniciatives que impulsen i protegeixen el nostre patrimoni. És el cas del VOC (acrònim de Versió Original en Català), un projecte engegat per Òmnium que té com a objectiu estimular la producció, difusió i divulgació de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana i que enguany arriba a la 4ª edició. Del 6 de febrer a l’1 de març, el VOC recorrerà diferents poblacions del territori, i el divendres 28 de febrer fa parada a Torroella de Montgrí.
Un dels eixos d’aquesta mostra de cinema i documental en català és el paper que té el públic a l’hora de proclamar als guanyadors, i és que els assistents del VOC decidiran quin dels curtmetratges aixecarà el Premi del Públic. En aquesta ocasió un total de 7 curtmetratges firmats majoritàriament per autors catalans, però també amb la presència de peces realitzades fora del territori com València o Mèxic. Els repassem un per un:
 
'Negre de merda' de Manel Serrat (Banyoles)
Daura és un negre de Banyoles. És immigrant de segona generació, un jove fruit de dues cultures, de dues maneres d’entendre el món i de sentir la religió. De ben petit, va viure la violència a casa i els prejudicis racials al carrer. Un seguit de males decisions van dur-lo a passar tres anys a la presó. A la seva cel·la, va descobrir el poder de la música, del rap, alhora com a mitjà d’expressió, com a refugi i com a taula de salvació.
 
'El dol' de Joel Muñoz Nuñez (Lleida)
L’església està abarrotada per donar l’últim adéu al Josep, veí d’una ciutat morta; com totes. El seu fill Miquel arriba tard a la cerimònia; encara guarda ben endins la rancúnia de temps enrere. Maria l’espera per compartir amb ell el dolor propi i ineludible de la pèrdua d’una persona propera. Quan s’apaguin els llums i s’abaixi el teló, l’únic real que romandrà en aquell escenari seran els ossos d’en Josep (que en uns mesos no seran res més que pols). Un conjunt irreal d’ànimes i espais d’ultratomba que són el reflex d’una societat teatralitzada que viu en un etern dol.
 
'Bruna' d'Albert Blay (Tarragona) i Cristina Massagué (Barcelona)
La Bruna es refugia en el silenci quan veu a la Laia patint assetjament a classe, mai han intercanviat una paraula entre elles. Això canviarà quan es trobin per “casualitat” cara a cara en una festa i la seva relació faci un gir determinant en les seves vides.
 
'Alirón' d'Adrià Llauró (Figueres)
En Marc, com cada cap de setmana, va a casa del seu millor amic per veure un partit de futbol. Però aquesta vegada serà tot diferent, una trobada involuntària farà que miri al seu col·lega amb uns altres ulls.
 
'Confesso' d'Arturo Aguilar (Mèxic)
Enmig d’un camp de caça d’un poble de Catalunya, un caçador truca al servei d’emergències notablement desesperat. A l’altre costat del telèfon, una dona intenta filar les frases mal dites per ell. Aquest caçador confessa un delicte que li canviarà la vida a ell i a les famílies de dos agents rurals que són morts a terra. Ell argumenta que no sap què és el que ha succeït. La dona al telèfon no dona crèdit a l’escena que escolta. Aquest caçador ha travessat la línia del no retorn, l’ansietat ocuparà el lloc de la seva ombra i sembla que no hi haurà penediment que dilueixi la densitat d’aquest pes.
 
'Sòl' de Clàudia Munuera (Barcelona)
Un sopar d’aniversari porta a una conversa a temps real entre l’Emma i en Xavi, un amic de la família.
Un viatge a través de la memòria, la infància i els somnis trencats; l’Emma entendrà el significat de la família i fins i tot es qüestionarà la seva pròpia identitat.
 
'Savis de l'horta' de David Segarra (València)
Savis de l’horta recupera les històries i experiències d’homes i dones llauradores. A través d’elles descobrim un món cultural, humà i geogràfic oblidat per la societat urbana. Històries que guarden un missatge universal, i molt actual, sobre l’experiència humana. Un documental per reflexionar sobre l’art de viure en temps moderns.
 

Més informació: 

Consulta tota la informació aquí.

També et pot interessar