Com morir on-line: el testament digital

L'1 de novembre commemorem el dia de Tots Sants i fem un petit homenatge a tots aquells que ja no estan amb nosaltres. Per això, avui parlem de la mort on-line, del dret a desaparèixer també a Internet. Quan deixem d’existir, què passa amb els nostres e-mails, blogs, imatges i altres materials virtuals? Com es gestiona la mort a les xarxes socials? Com ens informen a La Vanguardia, es calcula que cada ­minut moren tres usuaris de Facebook. Això significa que, al cap de l’any, desapareixen 1,8 milions de persones que han penjat multitud de dades a les seves biografies.

El passat mes de juliol, el conseller de Justícia, Carles Mundó, explicava a RAC1 que la Generalitat vol posar en marxa a partir de la tardor un mecanisme per gestionar la mort digital. Es tracta d’una modificació del Codi Civil que permeti designar un hereu que es faci càrrec de totes les nostres dades a la xarxa un cop morts. Pel conseller de Justícia, aquesta iniciativa dóna resposta a una preocupació creixent i és la primera que es fa a tot l’Estat.

El testament digital amb claus d'accés als diferents comptes és una de les opcions més viable que tots els usuaris s'han de començar a plantejar. Les diverses xarxes socials també ofereix la seva pròpia solució funerària. Cal acreditar el parentiu o una relació directa, a més d’aportar el certificat de defunció, per donar de baixa l’usuari quan mort. Al­gunes es limiten a cancel·lar el compte i d’altres, com Facebook o Google –que també han posat en marxa la creació de la figura de l’hereu digital– proposen opcions més elaborades, com una mena de memorial d’homenatge a la persona desapareguda. Després d’un període, el compte desapareix de les pantalles, però les dades que conté queden emmagatzemades. Tècnicament pertanyen a la plataforma.

Els propers mesos anirem veient les diferents solucions i com s'hi donen pas.