Jump to navigation
El "Duanwu" (龍船節) és una de les festivitats més antigues del sud-est asiàtic - amb més de 2.000 anys d'història - que també es coneix com “Dumpling Festival”. No hi ha sorpresa, aquests són els dos elements d’aquesta festivitat: barques dissenyades en forma de drac i uns farcellets d’arròs que són com els panellets, te'ls menges perquè toca.
Per primera vegada hem anat a les competicions de les Barques de Drac que es fan per tot el país. Tot i que hi ha diverses teories, la predominant és que la festivitat és un homenatge a un poeta patriòtic, Qu Yuan, que es tragué la vida llençant-se al riu del seu poble natal en veure's incomprès per l'emperador. Es diu que els habitants del poble van córrer a salvar-lo en barques decorades com dracs i llençaren a l'aigua farcells d'arrós farcits, els zongzi, per evitar que els peixos en mengessin el cadàver.
Ara les barques serveixen per competir i els farcells d'arrós s'els mengen per celebrar. Així doncs, allí on hi ha aigua, hi ha competició i aquest país n’és ple! I resulta que enguany, al Ramon l’havien convidat a remar en una de les embarcacions en un port d’un petit poble pesquer.
El cap de setmana anterior havia anat a entrenar i a conèixer els integrants de l’equip. Així que el dia festiu, que sempre és el dia 5 del mes 5 segons el calendari lunar xinès, a ple migdia i amb un sol que cremava de valent, arribàvem al lloc per trobar-nos amb l’equip - anomenat "IronMan"- que ja tenia neveres plenes de red bull, samarretes per anar tots igual, una tela grisa per tapar-se el coll i un munt de sobres de glucosa. S’havien instal·lat unes carpes al costat del riu des d’on veure la competició i no faltaven els altaveus amb música popurri. Tan aviat sonava tecno de finals dels 90 com “Bomba” de King Africa. Si, si... King Africa no té fronteres!
La competició funciona així: hi ha dues embarcacions amb 10 parelles que competeixen dues vegades remant fins a unes banderes que hi ha en unes boies a uns 400 metres. L’equip que primer agafa la bandera, guanya. Per això, a la barca també hi ha una persona al davant preparat per agafar la bandera, una altra que toca el tambor per marcar el ritme i animar i una tercera que porta la direcció.
A l’equip del Ramon eren tots homes i majoritàriament aficionats a fer Ironmans (amb alguns amics il·luminats i altres pobres invitats). Però en la competició també participaven grups d’homes i dones, equips de diferents faccions de l’exèrcit i, per descomptat, la màfia taiwanesa. No gaire dissimulada fent soroll, menjant el pinglang o xicle taiwanès i mostrant-se superiors però clar... poc hi tenien tots a fer contra els joves entrenats per l’exèrcit taiwanès!
Els "Ironmans" ho van intentar amb ganes, van guanyar algunes curses divendres i van tornar-hi dissabte, però ja no van passar de ronda. Tot i això, ja us dic jo que l'any que ve repetim!
Pels que el coneixeu, sabeu trobar al Ramon i al seu company Rodrigo en aquesta foto?;)
Sóc d’un poble de Ponent, Guissona i, per coses de la vida, he anat a parar a Kaohsiung, una ciutat al sud de Taiwan. Aquí m’he trobat amb una altra forma de vida: la dels taiwanesos. No només tenen un idioma de pictogrames, treballen moltes hores i mengen arròs per esmorzar… de ben a prop, són una cultura plena de quotidianitats i curiositats ben diferents a les nostres. Descobrir-les és tot un divertiment!
