Jump to navigation
Originàriament anomenat Festival de Mitja Tardor, s’escau a finals de setembre o principis d’octubre coincidint amb l’equinocci de tardor i el final de la collita. Sota la lluna plena, les famílies i els amics es reuneixen i ho celebren fent barbacoes i menjant pastissets especials per l’ocasió. Tampoc falten les llegendes a voltant d’aquesta celebració... les vols conèixer?
A més a més del Festival de les Barques de Drac i de la celebració de l’Any Nou Xinès aquesta és una de les festes més rellevants de la cultura xinesa. Nosaltres vam fer com els taiwanesos i vam anar a la platja a fer una barbacoa amb uns amics. Era just el cap de setmana de les eleccions catalanes i nosaltres instal·lats al porxo de l'hotelet, fent mans i mànigues amb unes mini barbacoes i mig dins mig fora a la carretera, celebràvem la festa i ens bevíem unes Moritz. Ja veieu, uns van anar a votar, d'altres a 10,000 km feien barbacoes al carrer amb cerveses catalanes tot escoltant les llegendes d'aquesta celebració.
La llegenda romàntica no té final feliç i existeixen diverses versions. Conta la història que un dia 10 sols varen aparèixer al cel, assecant així les collites i fent insuportable la vida. Hou Yi, un expert arquer, va pujar dalt d’una muntanya i amb la seva força i un arc gegant en va fer caure 9 i tot va tornar a la normalitat. Proclamat un heroi per salvar al poble, es va casar amb la princesa Chang'e i va ser guardonat pels déus amb un elixir per viure eternament.
Fins aquí totes les històries coincideixen més o menys... la més morbosa diu que Hou Yi es va convertir en un dèspota infidel a la seva dona i que ella, farta del seu marit, es va prendre l’elixir. En fer-ho, es va convertir en un ser tan volàtil que va volar fins a la lluna, on resideix eternament. Ara és la Deessa de la Lluna i la Immortalitat. En algunes històries, s’explica que els déus li van enviar tres conills per fer-li companyia.
D'altres versions diuen que Hou Yi no era tan mala persona, sinó que en veure's sorpresa per un lladre, Chang'e es va beure tot l'elixir i així va flotar a la lluna. El seu meravellós marit, segons aquesta versió, se'n va anar fins al sol a buscar-la on va acabar vivint esperant el seu retorn a la terra.
Per això, en aquesta celebració els taiwanesos sopen a l'aire lliure sota la llum de la lluna però, tornant a la nostra realitat, nosaltres estàvem fent barbacoa sota un cel ennuvolat! Ni lluna (ni superlluna).
L’altra llegenda té a veure amb els famosos pastissets. Durant la dinastia dels Yuan, imposada pels invasors de Mongòlia a la Xina continental, es va coure una rebel·lió gràcies a aquests dolços. Com que és típic repartir-ne a familiars i amics, els van fer servir per passar les ordres als rebels mitjançant paperets a l'interior que contenien les coordinades per l'atac. Es va aconseguir que durant la nit del Festival de la Lluna, s’estengués una rebel·lió que va fer caure el govern dels Yuan.
Nosaltres vam aprofitar que el cap de setmana era llarg per, a més de fer barbacoa sota la lluna i menjar pastissets, gaudir de la platja i la bona companyia. Visca les celebracions!
Sóc d’un poble de Ponent, Guissona i, per coses de la vida, he anat a parar a Kaohsiung, una ciutat al sud de Taiwan. Aquí m’he trobat amb una altra forma de vida: la dels taiwanesos. No només tenen un idioma de pictogrames, treballen moltes hores i mengen arròs per esmorzar… de ben a prop, són una cultura plena de quotidianitats i curiositats ben diferents a les nostres. Descobrir-les és tot un divertiment!