,
12/08/2014
Reflexions

Advocats crispats

Els advocats catalans no estan gens contents amb les reformes de la Justícia que ha posat sobre la taula el ministre del ram, Alberto Ruiz-Gallardón, (com la majoria dels ciutadans, dit sigui de pas). Ho van deixar palès recentment en una roda de premsa convocada per fer balanç del torn d’ofici, on van criticar bona part de les mesures que el titular del Ministeri de Justícia ha anat anunciant des que és al capdavant de la cartera. No els agrada gens com entén la Justícia l’exalcalde de Madrid, ja que segons el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, les lleis proposades per Gallardón suposen “una involució fins als segles XIX o XVIII”, un pas enrere de gegant.

Per què el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) veu amb tan mals ulls les propostes que arriben des del Ministeri de Justícia? Doncs perquè dificulta l’accés a la justícia per a la majoria de ciutadans (aquells la butxaca dels quals no passa de mida). Ras i curt. Madrid idea un seguit de mesures per foragitar la població dels jutjats, perquè, segons el ministre, ens hi passem massa temps. De fet, els advocats sostenen que Gallardón té la “intuïció” i la “inspiració divina” (en paraules del president del CICAC, Miquel Sàmper) que els ciutadans fan un ús abusiu de la justícia, cosa que no demostren les dades. Ho fa per exemple treient-se de la màniga les taxes judicials o la nova demarcació de planta judicial, que eliminaria els jutjats de pau i de primera instància locals i els concentraria a les capitals de província. Les conseqüències? Problemes de desplaçament per a molts ciutadans i la impossibilitat d’acudir als jutjats per a molta gent amb uns recursos limitats.

Amb la mateixa finalitat, el CICAC emmarca la reforma del registre civil, que preveu passar totes les seves funcions als registres mercantils, que passarien estar col·lapsats. Per als advocats catalans es tracta del primer pas per privatitzar gestiones per les quals tothom ha de passar diverses vegades a la vida.

Gallardón es deu pensar que la gent anem als jutjats per gust, com qui va al bar a prendre un cafè. Potser l’única persona que s’hi passeja com si res a l’Estat espanyol sigui ell. Sota l’excusa paternalista “d’evitar el mal ús” dels serveis de justícia, el govern del PP, mitjançant la mà executora de Gallardón, limita un altre dels nostres drets, l’accés a la justícia universal. Per tant, des del meu punt de vista, massa poc que aixequen la veu els advocats contra “el seu” ministre.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.