Jump to navigation
Gairebé a tots ens vénen al cap les mateixes imatges quan en parlem. Quasi tothom pensa en bombes, segrestos, assassinats, atropellaments massius... quan parlem de terrorisme. I en aquest país, per desgràcia, hem hagut de fer front al terrorisme, i el darrer cop encara no fa un any.
Terrorisme són els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost passat; terrorisme és l'atemptat de l'11-M que va matar 193 persones a Madrid; terrorisme era ETA, que va arribar a acabar amb la vida de més de 800 persones. Terrorisme és això.
D'aquí que resulti com a mínim sorprenent que se'ns vulgui fer creure que un tall de carreteres o l'aixecament de les barreres del peatge d'una autopista ho siguin. Permetin-me que mostri les meves reserves. Cert és que la definició del terme no genera el consens que caldria (cada estat descriu el fenomen segons li convé), però qualsevol de les propostes que es facin comporta violència (extrema violència, puntualitzaria) i víctimes, tot sovint mortals.
Per tant, estiguem a favor o en contra dels objectius dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) -les veus crítiques amb aquest col·lectiu són tant dins com fora el sector independentista-, diria sense embuts que les seves accions es poden qualificar del que vulgueu però no de terrorisme.
Fins i tot ho va entendre d'aquesta manera el jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea, que dijous de la setmana passada va prendre declaració a la membre del CDR de Viladecans detinguda 48 hores abans per la Guàrdia Civil. El jutge de Egea en va dictar la llibertat amb mesures cautelars mentre se l'investiga per delicte de desordres públics, però no per rebel·lió, sedició i terrorisme, com demanava la Fiscalia.
També es van posar les mans al cap en conèixer les intencions del ministeri públic alguns mitjans de comunicació poc sospitosos d'independentistes, com és el cas d'El Periódico, que l'11 d'abril signava un dur editorial en aquest sentit.
Aquesta esperpèntica proposta arribava després del seriós rebés de la justícia alemanya a l'Estat espanyol pel peculiar concepte que té de la violència. Ara veiem que tampoc entén el concepte de terrorisme com ho fem la majoria de la població.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.