,
25/04/2018
Reflexions
Infografia donant suport als CDR

Això no és terrorisme

Gairebé a tots ens vénen al cap les mateixes imatges quan en parlem. Quasi tothom pensa en bombes, segrestos, assassinats, atropellaments massius... quan parlem de terrorisme. I en aquest país, per desgràcia, hem hagut de fer front al terrorisme, i el darrer cop encara no fa un any.

Terrorisme són els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost passat; terrorisme és l'atemptat de l'11-M que va matar 193 persones a Madrid; terrorisme era ETA, que va arribar a acabar amb la vida de més de 800 persones. Terrorisme és això.

D'aquí que resulti com a mínim sorprenent que se'ns vulgui fer creure que un tall de carreteres o l'aixecament de les barreres del peatge d'una autopista ho siguin. Permetin-me que mostri les meves reserves. Cert és que la definició del terme no genera el consens que caldria (cada estat descriu el fenomen segons li convé), però qualsevol de les propostes que es facin comporta violència (extrema violència, puntualitzaria) i víctimes, tot sovint mortals.

Per tant, estiguem a favor o en contra dels objectius dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) -les veus crítiques amb aquest col·lectiu són tant dins com fora el sector independentista-, diria sense embuts que les seves accions es poden qualificar del que vulgueu però no de terrorisme.

Fins i tot ho va entendre d'aquesta manera el jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea, que dijous de la setmana passada va prendre declaració a la membre del CDR de Viladecans detinguda 48 hores abans per la Guàrdia Civil. El jutge de Egea en va dictar la llibertat amb mesures cautelars mentre se l'investiga per delicte de desordres públics, però no per rebel·lió, sedició i terrorisme, com demanava la Fiscalia.

També es van posar les mans al cap en conèixer les intencions del ministeri públic alguns mitjans de comunicació poc sospitosos d'independentistes, com és el cas d'El Periódico, que l'11 d'abril signava un dur editorial en aquest sentit.

Aquesta esperpèntica proposta arribava després del seriós rebés de la justícia alemanya a l'Estat espanyol pel peculiar concepte que té de la violència. Ara veiem que tampoc entén el concepte de terrorisme com ho fem la majoria de la població.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.