Jump to navigation
Es diu de l'ésser humà que som animals racionals. Però de vegades, massa, la capacitat racional de l'home queda en entredit. No ho dic perquè molts cops fem les coses sense pensar (o pensant massa poc) sinó precisament perquè obrem havent rumiat què fem i actuem amb tanta poca fortuna com podem. No en sabem més (o no volem!).
Fer les coses com toca, de vegades, costa tan poc que el que de debò resulta complicat és errar-la. Però tot i així, si ens ho proposem, l'esguerrem. Tenir una conducta cívica i respectuosa amb la resta de la ciutadania no ha de ser complicat per a qui coneix les normes de convivència bàsiques. Però sempre hi ha qui se les salta a la torera o, el que és pitjor, "necessita" saltar-se-les ves a saber per qui motiu.
Per desgràcia, el món és ple de persones que fan la guitza a les altres. Els que vivim en un bloc de pisos bé prou que podríem explicar un bon grapat d'"anècdotes" (per dir-ho de forma suau) que serveixen d'exemple de les conductes poc racionals que podem tenir els éssers humans: veïns que deixen les bosses d'escombraries a la porta de casa en comptes de llençar-les al contenidor pertinent, gent que deixa els voluminosos vora el contenidor de torn en lloc de dur-los a la deixalleria o avisar perquè els els recullin a casa, persones que esbotzen la bústia del veí per "recollir-li la correspondència", gent que (tot i haver-hi espai suficient per fer-ho correctament) aparca en doble fila o just al portal i t'impedeix o aparcar bé o entrar i sortir de casa amb comoditat, veïns que et mullen la roba estesa cada cop que reguen les plantes... Paro aquí perquè aquesta nit tenim reunió extraordinària de veïns i necessito mantenir la calma.
De vegades aquestes errades les cometem sense voler, per omissió, per córrer massa i no parar-hi atenció. Però quan es produeixen combinades i repetidament poden desembocar en una crisi difícil de gestionar. Hi ha molts inquilins de pisos que no entenen que casa seva comença a la porta del bloc i que cal tenir cura dels espais comuns i respectar tothom que viu al mateix immoble. Com també hi ha molta gent que no percep que el poble o ciutat on vivim, treballem o anem a comprar és una extensió de la nostra llar i, per tant, n'hem de tenir cura. El civisme mai hauria de fer vacances i, pel que sembla, se n'agafa casa dos per tres. Cartaes, l'empresa d'inserció laboral de Càritas Tàrrega que gestiona la deixalleria municipal, prou que ho ha comprovat aquest mes.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
