,
19/08/2021
Reflexions
Vista de la ciutat de Kabul l'octubre passat
Foto:
Sohaib Ghyasi on Unsplash

Crua reconnexió

Aquestes vacances he seguit el consell del Ramon i he fet un detox digital quasi total. He desactivat les notificacions de totes les apps i només m'hi he connectat quan em venia de gust. També he fet una desintoxicació informativa completa durant aquests dies, és clar que amb dues criatures de 5 i 9 anys resulta ben senzill! Enguany, després d'un any i mig de pandèmia en què els periodistes no ens hem pogut limitar a explicar fets que passen davant nostre sinó que formen part de la que sens dubte serà la notícia més important del 2020 i el 2021 (esperem que el 2022 ja sigui història passada), era necessari per a la meva salut mental.

Després d'un parell de setmanes (que passen en un obrir i tancar d'ulls quan les aprofites per fer tot allò que durant l'any no havies tingut temps de fer i per fer una escapada en família per descobrir racons del nostre país) durant les quals t'arriba la remor de fons del que passa als Jocs Olímpics del Japó o de la sortida de Leo Messi, tornes a la feina l'endemà que els talibans tornin a ser amos i senyors a l'Afganistan. Imatges que no oblidaràs t'acompanyen mentre dines davant de l'ordinador per posar-te al dia com abans millor. 

La reconnexió informativa és crua, em retorna quan la primera Guerra del Golf em llevava abans d'hora per seguir els esdeveniments i vaig decidir que volia ser periodista (aleshores corresponsal de guerra). Volia canviar el món (tenia deu anys!). Però amb el pas dels anys i l'esdevenir de la meva carrera –sempre en mitjans de proximitat– em vaig adonar que canviar el món en majúscules era un objectiu inabastable i que era més factible provar de millorar el nostre petit món (el nostre entorn) a fi de precipitar, de mica en mica, canvis a més gran escala.

Tothom parla, amb més o menys coneixement de causa, d'aquest país de l'Orient Mitjà i del panorama que deixa la fi (abrupta) de la guerra que va començar després dels atemptats de l'11-S. Les conseqüències que s'albiren per a la població afganesa, sobretot per a dones i infants, albira un panorama desolador. Occident s'ho mira (ens ho mirem) i repeteix que cal fer alguna cosa per protegir la població d'aquest país asiàtic on fa anys que la violència forma part del dia a dia. Però les paraules de bona voluntat i l'autocrítica (que fan alguns) resulten insuficients, tant per a l'Afganistan com per als altres països on la defensa dels drets i les llibertats brilla per la seva absència. Espero que, qui ho tingui al seu abast, parli menys i actuï més.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

02/06/2017
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, és sens dubte un dels bisbes catalans i espanyols més mediàtics.
07/04/2017
Promeses de pa sucat amb oli. Això és el que és la suposada "pluja de milions" que el president del Govern central, Mariano Rajoy, va anunciar el passat 27 de març durant una visita a Barcelona.
15/03/2017
Feia temps que no en parlava. No recordo quant fa del meu darrer #entreblancinegre sobre el tema.
08/03/2017
Divendres passat per a mi era dia de tertúlia a Ràdio Tàrrega.
25/01/2017
Respecte. Mot que segons el Diccionari de la llengua catalana té les següents deficions:
13/01/2017
El cor dividit és el que devem tenir la immensa majoria de mares treballadores que tornem a la càrrega, a la rutina laboral, un cop esgotada la baixa per maternitat.
15/07/2016
“De rubinades ‘històriques’ com la de 1874, com la de fa 26 anys, que es va cobrar la vida d’un home al Talladell, o com la de dilluns segur que en veurem de tant en tant, però hem de procurar que no passin a la història pel nom