Jump to navigation
Divendres passat per a mi era dia de tertúlia a Ràdio Tàrrega. Entre tots els temes que en Ramon Puiggener, conductor del magazín DBOCA en BOCA, ens va proposar n'hi va haver un que em va treure el comentari més visceral i menys reflexiu que he fet mai en antena. Endevineu de quin es tracta?
Com a dona, crec que la meva reacció va ser natural en demanar-me la meva opinió sobre els comentaris que l'eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke va fer dimecres de la setmana passada a l'Eurocambra, precisament, mentre es parlava de l'escletxa salarial entre homes i dones, que a Espanya se situa en el 18,8 %. Per a qui vagi despitat, els diré que Korwin-Mikke va defensar que les dones hem de guanyar menys que els nostres companys perquè, al seu entendre, som inferiors. Les dones "són més febles, més petites i menys intel·ligents" que els homes, va dir sense embuts.
Les paraules d'indignació que m'havien provocat aquestes afirmacions dos dies abans em van sortir de la boca per si soles, sense que pogués evitar-ho. Com bé van apreciar els companys de tertúlia, dos senyors que també van reprovar els comentaris de l'eurodiputat.
El més greu del cas no és que un senyor d'avançada edat –que representa la població de Polònia, per cert– pensi d'una forma que és més pròpia del segle passat que de l'actual i tingui la gosadia d'anunciar-ho en una de les més altes institucions europees, sinó el que podem llegir entre línies del suport electoral que va rebre en els darrers comicis a l'Eurocambra.
El partit del senyor Korwin-Mikke, candidat a la presidència de Polònia l'any 2015 i que es va quedar a les portes d'entrar a la cambra, té representació al Parlament Europeu perquè al seu país va aconseguir el 7,2 % dels sufragis. Un percentatge que s'eleva fins al 28,5 % entre els joves entre 18 i 25 anys.
Sí, ho heu llegit bé, molt al meu pesar. El fet que els joves polonesos, o d'un altre país, apostin per posicions tan retrògrades en emetre el seu vot és més que preocupant i com a defensora de l'equitat entre homes i dones no em queda altre remei que denunciar-ho, o volem sentir afirmacions del segle passat un altre cop?
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.