,
23/08/2017
Reflexions
El missatge que FiraTàrrega va penjar a les xarxes socials l'endemà dels atemptats

El carrer és nostre

Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial. Des d'aleshores que hi faig tombs i encara ara, quan ja tenim la revista amb un peu a impremta, faria i refaria mil cops. Mai abans la llengua m'havia semblat tan ineficaç per expressar què penso, què sento, des que es va confirmar el pitjor dels malsons: Barcelona (i també Cambrils) havia patit un atemptat terrorista. Per tant, he decidit que us parlaré des del cor, amb la intenció que les meves paraules no s'afegeixin a les bajanades que hem sentit i llegit aquests dies.

Em vaig assabentar de la terrible notícia per un missatge de whatsapp de la meva cosina: "Heu vist el que ha passat? Atropellament massiu a la Rambla de Barcelona? Diuen que potser es tracta d'un atemptat". Aquell grup, que sovint s'inunda de fotos de menjar i dels més petits de la família, dijous es va omplir de llàgrimes i dolor.

Llàgrimes que vosaltres, terroristes, heu fet vessar no sé pas en nom de qui. Si algú us va convèncer que el vostre déu demanava cometre aquestes atrocitats, us va enguanyar. La meva cultura religiosa és més minsa del que voldria, però no m'empasso que cap déu defensi la violència i l'aniquilació d'aquells que no hi creuen. També heu ferit la vostra comunitat, no ho dubteu.

Si algú us va fer creure que us convertiríeu en herois, us va ben entabanar. Aquell dia n'hi va haver molts, d'herois (mossos, policies, personal dels serveis d'emergències, taxistes, botiguers... i molta gent anònima que es va oferir a ajudar), però cap de vosaltres no surt a la llista.

Volíeu sembrar el terror, us en vau sortir; volíeu que tinguéssim por, però nosaltres, encara commocionats, encara abatuts, encara desitjant despertar-nos d'aquest malson, hem demostrat que (malgrat que en tenim) no deixarem que la por ens venci. Hem tornat a sortir al carrer, perquè és nostre: és de la llibertat, la tolerància i el respecte. És de la bona gent, però de cap manera és vostre. No pertany al terror, a la barbàrie ni al dolor i no volem que això passi. Per això us diem que #NoTenimPor.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

16/06/2021
La troballa la setmana passada del cos de l'Olivia, una de les nenes de Tenerife que el seu pare va segrestar el passat 27 d'abril per fer mal allà on més couria a la seva mare va deixar sense alè i alhora omplir de ràbia ciutadans de tot
24/03/2021
L'Estat espanyol és a la cua en molts assumptes, però des de la setmana passada és capdavanter a aprovar una llei que reguli l'eutanàsia.
11/03/2021
Ara just fa un any que començava aquest malson (jo almenys ho sento així). Dissabte farà un any exacte que es tancaven les escoles a Catalunya, amb el posterior confinament domiciliari o la declaració de l'estat d'alarma.
03/02/2021
Som a l'equador de la campanya electoral més atípica que recordem totes les ciutadanes amb dret a vot d'aquest país.
10/12/2020
Les darreres setmanes als mitjans de les nostres contrades es parlava d'una notícia relacionada amb el Departament de Salut (que no té res a veure amb la pandèmia) que em va fer reflexionar.
22/10/2020
Encara hem de pair el tancament de bars i restaurants, així com els centres de bellesa i estètica, entre altres noves restriccions vigents des de divendres passat, que ja se sent el rum-rum de l'aplicació del toc de queda a tot l'Estat
13/10/2020
LOURDES CARDONA