Jump to navigation
El cor dividit és el que devem tenir la immensa majoria de mares treballadores que tornem a la càrrega, a la rutina laboral, un cop esgotada la baixa per maternitat. Ho dic sense embuts: ara mateix en sóc un perfecte exemple. Navego entre dos mars. Sóc feliç per tornar a fer una feina que m’entusiasma i em permet sentir-me realitzada (això de fer de mestressa de casa full time no és per a mi!), però alguna cosa falla quan d’alguna manera sento que he abandonat el meu fill, que té cinc mesos acabats de fer.
És la realitat que tenim en aquest país on, sortosament, des del passat 1 de gener els homes que han estat pares poden absentar-se de la feina un mes sencer (quan la parella i la criatura més el necessiten, sigui dit de passada) i no només dues setmanes com fins ara. Es tracta d’una mesura a celebrar, però encara ho seria més que el permís de maternitat del qual disposem s’equiparés al d’altres països de la nostra tan “estimada” Europa. Quant de temps seria idoni que durés aquesta absència? No ho sé. Però si el nostre és dels estats on és més breu, bé demostra que caldria revisar-lo amb la mateixa celeritat com ens posem les piles per deixar de ser a la cua d’Europa en altres aspectes. Si el canvi no arriba mai, a mi ja no m’afectarà i em conformo reivindicant-lo mentre torno a agafar el ritme, que després de tant de temps no és pas fàcil.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
