Jump to navigation
"Et faré anar a collir olives aquest any!", em deia el padrí quan ruixava la verdura o l'amanida amb més oli del que ell creia necessari. Quan era petita no l'entenia, no m'imaginava les hores de treball i sacrifici que hi havia darrere de cada litre d'oli. Per a mi l'oli que sempre hi havia a taula era l'oli del padrí, el que donaven aquells arbres entre els quals vivíem tantes aventures amb els meus germans. Aleshores tampoc no entenia ni la seva dèria per fer hort ni la de la meva mare per endur-se cap a casa de tot el que podia.
Tot això avui ja és història. Són records bucòlics del passat. Amb mon padrí es van acabar els pagesos a la família i les seves terres esperen que algú se n'apiadi. Ningú més ha cregut que es podria guanyar la vida cultivant-les.
La històrica manifestació en defensa de la pagesia que va aplegar unes 3.000 persones i 500 tractors que es va viure fa una setmana a Lleida demostra que aquesta situació es repeteix en moltes famílies. Amb la protesta, agricultors i ramaders feien un sonor cop de puny sobre la taula per dir (tant a les administracions com a la resta de la ciutadania) que "ja n'hi ha prou", que ja no aguanten més. Per a un pagès viure dels fruits que produeix avui dia és missió impossible. Viure del camp és tant complicat que el relleu generacional en el sector és gairebé nul i, és clar, si els joves deixen els pobles per guanyar-se la vida, els pobles es buiden.
Hi ha administracions que es prenen seriosament la lluita contra el despoblament rural (el Consell de l'Urgell, per exemple, ha creat una àrea específica per fer-hi front). Però cal que s'ho prenguin amb la mateixa serietat des de l'administració més petita fins a la més gran i que remin en la mateixa direcció per garantir la viabilitat d'un dels motors econòmics del país, cosa que avui no passa, segons denuncien. És una de les principals reclamacions dels agricultors i ramaders de les nostres terres, que volen cobrar per allò que produeixen com a mínim el que els costa produir-ho. No demanen pas res estrany, no trobeu?
Els professionals del sector primari ja n'estan farts de paraules, necessiten fets i els necessiten amb urgència. "Salvant qui produeix els nostres aliments, salvant els pagesos, també salvem el país", deia la consellera Jordà. Poca cosa més s'hi pot afegir. Ara només falta que els polítics facin els deures i posin en marxa polítiques que "salvin" el sector primari perquè, de retruc, faran front al despoblament rural.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
