,
22/03/2016
Reflexions
Recreació d'un accident de trànsit amb cotxes de joguina

Els accidents passen

Aquesta Setmana Santa s’ha gravat per sempre més en la memòria de les famílies de les joves mortes el cap de setmana passat en el tràgic accident de Freginals. Per a elles, la Setmana Santa ja no tindrà mai més el mateix significat. Els que som pares no ens volem (en som incapaços) ni imaginar el dolor que senten. Se’ns trenca el cor només de pensar en com se t’ensorra el món quan reps una trucada per dir-te que ja no veuràs mai més la teva filla, que era d’Erasmus a l’estranger, igual que ho faria si a l’hora de sopar el telèfon sona per dir-te que el teu fill ha patit un accident de trànsit mortal quan tornava de passar el dia a la platja, com ho faria si et truquen a la feina per informar-te que la teva filla ha estat víctima d’un atropellament mortal de tornada de l’escola...

És per això que entenc les paraules de ràbia i desolació (pronunciades a cop calent) del pare d’una de les joves italianes mortes a Freginals, tot i que, vist amb la perspectiva que em permet prendre no ser-ne afectada, no les puc compartir. Qui va prendre la decisió de tornar de València de nit no ho sé, però tampoc importa perquè és una decisió que tots hem pres algun cop a la vida i, sortosament, en ben poques ocasions té un final tan dolorós.

Els accidents passen, mal no ens pesi. Són el que el seu nom indica: accidents; i, tot sovint, buscar-ne el culpable no serveix de gran cosa (sempre que no ens trobem davant de negligències ni d’accions deliberades, és clar). Els accidents passen. Hem de tenir-ho present. Però això no vol pas dir que no haguem de fer tot el possible per evitar-los, perquè de vegades les seves conseqüències impliquen haver de pagar un preu massa elevat.

D’aquí que les mesures adoptades per millorar la seguretat en els punts polèmics de la nostra xarxa viària siguin més que benvingudes. Com també cal veure amb bons ulls que les administracions locals no cessin en demanar a les administracions superiors les mesures que facin falta per fer més segures les seves poblacions.

Massa sovint, però, per desgràcia no és fins que té lloc un sinistre amb greus conseqüències, com en el cas de l’accident que es va registrar diumenge passat a la matinada a l’AP-7 a Freginals, que es posen sobre la taula propostes que podrien haver evitat l’accident. Resulta ben trist perquè lamentar-se’n no serveix de res a les famílies i amics de les víctimes.

Els accidents passen, però les seves conseqüències es podrien minimitzar. No ho oblidem.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.