,
15/07/2016
Reflexions

Fil a l'agulla

“De rubinades ‘històriques’ com la de 1874, com la de fa 26 anys, que es va cobrar la vida d’un home al Talladell, o com la de dilluns segur que en veurem de tant en tant, però hem de procurar que no passin a la història pel nombre de vides que s’emportin al seu pas.”

Amb aquestes paraules culminava un article publicat en aquest portal el passat 4 de novembre; paraules que comparteix l’Ajuntament d’Agramunt, que modificarà la normativa urbanística del municipi per tal d’evitar una tragèdia com la que va consternar la població el passat 2 de novembre. El consistori està decidit a no haver de lamentar més morts, com la de les quatre àvies de la residència Ribera del Sió, per culpa d’una altra crescuda sobtada del riu.

Així doncs, prohibirà pernoctar en plantes baixes d’edificis que puguin quedar negades per riuades, una restricció que afectarà les plantes baixes d’edificacions que quedin per sota de la cota d’inundabilitat, com és el cas de la zona de la residència, del centre de l’Agrupament Escolta el Cau o de la llar d’infants municipal (que l’Ajuntament va traslladar ja al febrer a l’edifici que acull l’Escola Municipal de Música a l’espera de construir el nou edifici, que s’hauria d’estrenar aquest setembre).

Malgrat els accidents passin, malgrat evitar totes les desgràcies sigui tasca impossible, cal fer tot el que estigui a les nostres mans per esquivar-les. L’Ajuntament d’Agramunt ho té ben clar i ho demostra posant fil a l’agulla per estalviar-se ensurts com el que va provocar la rubinada del Sió el novembre passat. Els consistoris d’altres municipis on també s’hagin aixecat edificis en zones inundables n’haurien de prendre exemple, tot i que això cogui. Encara que suposi un bon maldecap, qualsevol mesura és poca si serveix per salvar vides i que no ens haguem de fer les mateixes preguntes de sempre.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

19/08/2020
LOURDES CARDONA
24/07/2020
Diria que faig una vida senzilla, només esquitxada de tant en tant pel luxe de viatjar fora de les fronteres del nostre país (cosa que des que sóc mare passa, essent molt generosa, un cap de setmana a l'any).
21/05/2020
A mitjan de febrer (bufa, sembla que sigui fa una eternitat!) vaig dedicar un article dels meus articles a Nova Tàrrega (aquí te'n deixo l'
16/04/2020
El coronavirus fa estralls entre la població de més edat. Bona part de les persones que han mort per culpa de la malaltia per la qual el 2020 passarà a la història tenien fets els 80 anys.
21/03/2020
Reconec que ser optimista amb la que tenim a sobre, em costa (el meu estat d'ànim avui en res s'assembla al de fa una setmana).
06/03/2020
Hem avançat. No hi ha cap mena de dubte.
21/02/2020
"Et faré anar a collir olives aquest any!", em deia el padrí quan ruixava la verdura o l'amanida amb més oli del que ell creia necessari.