,
15/07/2016
Reflexions

Fil a l'agulla

“De rubinades ‘històriques’ com la de 1874, com la de fa 26 anys, que es va cobrar la vida d’un home al Talladell, o com la de dilluns segur que en veurem de tant en tant, però hem de procurar que no passin a la història pel nombre de vides que s’emportin al seu pas.”

Amb aquestes paraules culminava un article publicat en aquest portal el passat 4 de novembre; paraules que comparteix l’Ajuntament d’Agramunt, que modificarà la normativa urbanística del municipi per tal d’evitar una tragèdia com la que va consternar la població el passat 2 de novembre. El consistori està decidit a no haver de lamentar més morts, com la de les quatre àvies de la residència Ribera del Sió, per culpa d’una altra crescuda sobtada del riu.

Així doncs, prohibirà pernoctar en plantes baixes d’edificis que puguin quedar negades per riuades, una restricció que afectarà les plantes baixes d’edificacions que quedin per sota de la cota d’inundabilitat, com és el cas de la zona de la residència, del centre de l’Agrupament Escolta el Cau o de la llar d’infants municipal (que l’Ajuntament va traslladar ja al febrer a l’edifici que acull l’Escola Municipal de Música a l’espera de construir el nou edifici, que s’hauria d’estrenar aquest setembre).

Malgrat els accidents passin, malgrat evitar totes les desgràcies sigui tasca impossible, cal fer tot el que estigui a les nostres mans per esquivar-les. L’Ajuntament d’Agramunt ho té ben clar i ho demostra posant fil a l’agulla per estalviar-se ensurts com el que va provocar la rubinada del Sió el novembre passat. Els consistoris d’altres municipis on també s’hagin aixecat edificis en zones inundables n’haurien de prendre exemple, tot i que això cogui. Encara que suposi un bon maldecap, qualsevol mesura és poca si serveix per salvar vides i que no ens haguem de fer les mateixes preguntes de sempre.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.