,
15/07/2016
Reflexions

Fil a l'agulla

“De rubinades ‘històriques’ com la de 1874, com la de fa 26 anys, que es va cobrar la vida d’un home al Talladell, o com la de dilluns segur que en veurem de tant en tant, però hem de procurar que no passin a la història pel nombre de vides que s’emportin al seu pas.”

Amb aquestes paraules culminava un article publicat en aquest portal el passat 4 de novembre; paraules que comparteix l’Ajuntament d’Agramunt, que modificarà la normativa urbanística del municipi per tal d’evitar una tragèdia com la que va consternar la població el passat 2 de novembre. El consistori està decidit a no haver de lamentar més morts, com la de les quatre àvies de la residència Ribera del Sió, per culpa d’una altra crescuda sobtada del riu.

Així doncs, prohibirà pernoctar en plantes baixes d’edificis que puguin quedar negades per riuades, una restricció que afectarà les plantes baixes d’edificacions que quedin per sota de la cota d’inundabilitat, com és el cas de la zona de la residència, del centre de l’Agrupament Escolta el Cau o de la llar d’infants municipal (que l’Ajuntament va traslladar ja al febrer a l’edifici que acull l’Escola Municipal de Música a l’espera de construir el nou edifici, que s’hauria d’estrenar aquest setembre).

Malgrat els accidents passin, malgrat evitar totes les desgràcies sigui tasca impossible, cal fer tot el que estigui a les nostres mans per esquivar-les. L’Ajuntament d’Agramunt ho té ben clar i ho demostra posant fil a l’agulla per estalviar-se ensurts com el que va provocar la rubinada del Sió el novembre passat. Els consistoris d’altres municipis on també s’hagin aixecat edificis en zones inundables n’haurien de prendre exemple, tot i que això cogui. Encara que suposi un bon maldecap, qualsevol mesura és poca si serveix per salvar vides i que no ens haguem de fer les mateixes preguntes de sempre.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

05/06/2018
Tots, absolutament tots, un moment o altre en la nostra vida hem perdut els estreps i hem dit disbarats que, vistos amb perspectiva, ens sembla impossible que hagin pogut sortir de la nostra boca.
22/05/2018
A la vida hi ha diverses maneres d'aconseguir els nostres objectius: podem mirar de convèncer el contrari que la nostra proposta és l'encertada, podem tirar pel dret i imposar-la o podem consensuar una via que complagui
10/05/2018
Com és que costa tan d'entendre que només SÍ és Sí? M'ho he hagut de demanar massa cops.
25/04/2018
Gairebé a tots ens vénen al cap les mateixes imatges quan en parlem. Quasi tothom pensa en bombes, segrestos, assassinats, atropellaments massius... quan parlem de terrorisme.
10/04/2018
La postveritat és un concepte relativament nou (es va començar a emprar fa tot just dos anys) que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, no importa tant l’objectivitat dels f
28/03/2018
Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil.
13/03/2018
Són moltes les veus, masculines però també femenines, que han qüestionat la vaga feminista d'aquest 8-M. Un dels darrers a fer-ho es va quedar ben descansat.