,
01/02/2019
Reflexions
Una noia amb el puny alçat
Foto:
Miguel Bruna (Unsplash)

Hem de ser radicals

Les crítiques mai no agraden. No conec ningú que no es posi a la defensiva en entomar una crítica, encara que sigui constructiva. No sóc una excepció. Per això procuro posar-me en la pell de qui les rep i entenc que certes informacions que publiquem els mitjans de comunicació disgustin els seus protagonistes. Però no les podem obviar; quan un fet és notícia, per desagradable que sigui, l'hem d'explicar. És un dels fonaments de la nostra feina.

Comprenc els qui avui em maleiran els ossos en llegir aquest article, però el meu compromís amb la defensa de la igualtat real entre homes i dones m'impossibilita obviar les crítiques que van rebre la setmana passada el Museu Trepat i l'ajuntament de Tàrrega per l'enregistrament del videoclip d'una cançó amb lletra masclista.

Després d'anys de lluita contra el masclisme hem avançat (negar-s'ho seria mentir), però mentre segueixin morint companyes a mans de les seves parelles o exparelles, mentre se segueixin assassinant dones pel simple fet de ser-ho, mentre continuï havent víctimes de violència de gènere... cal seguir combatent.

Per això estic d'acord amb l'Espai Lila que és inadmissible que un ens municipal que treballa en pro de la igualtat, com és el cas del consistori targarí, cedeixi espais municipals per a res amb què s'ajudi a perpetuar tics masclistes que es repeteixen generació rere generació.

Sabeu que defenso que tothom pot expressar la seva opinió si ho fa amb respecte i educació. Però ni emparant-nos en la llibertat d'expressió podem permetre certs discursos. Fer-ho seria pecar d'innocents, ja que hi ha certes actituds en els més joves que avalen que no en podem deixar passar ni una. Aquí hem de ser radicals, no s'hi valen mitges tintes.  

Tanmateix celebro la celeritat de la resposta que va donar l'administració local en conèixer les crítiques de l'Espai Lila, que aglutina diverses entitats feministes de la ciutat. És exemplar. Alhora, aplaudeixo que aquest episodi serveixi per revisar els mecanismes d'explotació audiovisual de Cal Trepat (i de la resta d'equipaments municipals, hi afegiria jo). Rectificar és de savis i reconèixer els errors (que tots cometem), d'allò més noble.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.