,
05/11/2014
Reflexions
Un dels arguments que esgrimeixen els partidaris del #SíSí

Ja ha arribat l’hora

El mateix dia que el Tribunal Constitucional (TC), per unanimitat, admetia a tràmit el recurs del Govern central contra el procés participatiu convocat per a aquest diumenge 9 de novembre (conegut com el #nou9n), tornava a circular per les xarxes socials un acudit del caricaturista Ermengol de fa unes setmanes que cada dia que passa sembla menys un acudit gràfic i més una sortida digna, que no la única, a la situació d’ofec que viu Catalunya.

En aquest acudit, Ermengol dibuixava la Declaració Unilateral d’Independència (DIU) com la sortida/èxit de la tessitura actual. Una sortida que assenyalava el govern de Madrid. Enteneu ara, quan el TC ha suspès també el #nou9n seguint el dictamen de l’Executiu central, perquè trobo aquest acudit d’extrema actualitat?

La DUI no és la solució que més ens convé, ni als independentistes ni als unionistes ni als partidaris de la famosa tercera via, perquè tots desitgem que el problema català es resolgui d’una vegada per totes i amb les màximes garanties per a tothom. Volem que, sigui quina sigui la fórmula emprada per deixar enrere aquest atzucac, sigui inqüestionable, ni pels que avui no entenen què passa aquí ni pels que ens miren extramurs. I al meu entendre, la DUI seria l’opció que més coixejaria.

El TC obeeix el govern de Rajoy i tomba el procés participatiu que hauria de tenir lloc diumenge, però la voluntat d’un poble d’opinar, d’expressar-se no la tomba ni xxx (perdonin-me l’expressió). Vet aquí el seu error. Creure’s que diumenge els catalans que volen opinar, siguin els partidaris del #SíSí com els del No o del #SíNo, es quedaran a casa de braços plegats. Aquest cop no se’ns demana fer una cadena humana de punta a punta de Catalunya ni omplir dos de les principals artèries de Barcelona per dibuixar una gran senyera, sinó simplement anar a votar ben a prop de casa (o al poble del costat si molt m’apuren). Em costa d’empassar que diumenge la mobilització no sigui la més multitudinària de les que pacíficament hem fet fins ara aquells que volíem votar. La por i les amenaces no hi tenen res a pelar, no hi haurien de tenir res a dir.

Diumenge tots els catalans hem d’anar a les urnes, encara que siguin de cartró, perquè (com bé deia en Jordi Basté al seu davantal d’aquest dimecres), el darrer gest del TC va en contra de tots nosaltres, dels independentistes però també dels partidaris de prolongar el matrimoni amb Espanya, dels d’esquerres i dels de dretes... perquè ens prohibeix exercir la nostra llibertat d’expressió i de participació, a tots. I això ningú no ho pot tolerar de cap manera. Prohibint no anem enlloc, el problema no es resol. Ans al contrari. Cada dia que passa es compten més independentistes. I més que se n’hi haurien d’afegir atenent al poc savoir-faire del Govern central, un govern que no escolta els ciutadans (perquè de moment, mal que ens pesi, també governa pels independentistes) i imposa la seva voluntat. Catalans, ja ha arribat l’hora!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.