,
13/01/2016
Reflexions

Ja no som on érem

Hem esgotat gairebé fins a l’últim minut, però hem fet realitat el que semblava impossible i avui ja tenim acord de govern entre Junts pel Sí i la CUP i flamant nou president de la Generalitat. Si fa una setmana m’ho haguessin dit, m’hauria costat de creure tot i que no havia esgotat el darrer bri d’esperança. Per això el meu silenci.

M’estimava més ser prudent, serrar les dents i esperar que els nostres polítics no ens defraudessin (malgrat tenir-ne seriosos dubtes) que no pas deixar-me endur per la decepció i l’enuig. Crec que vaig fer bé. Aleshores us hauria dit que “som on érem” el 27-S i que de res no haurien servit els tres darrers mesos, tret de per erosionar el procés i l’empenta dels independentistes. Avui celebro poder afirmar que “ja no som on érem”, sinó que aquests tres llargs i dolorosos mesos han donat el seu fruit, tot i que m’hauria estimat més que no fos tan in extremis.

Quan escric aquestes paraules, el president Puigdemont tot just ha jurat el càrrec i ja n’hi ha molts que el critiquen pel que a mi em sembla una virtut: l’espontaneïtat i l’enginy de les intervencions de qui fins ara era l’alcalde de Girona. Deixem-lo fer, donem-li, com a mínim, els cent dies de rigor per valorar la seva feina i lloar-lo o criticar-lo per haver complert o incomplert el que prometia en el seu discurs d’investidura.

També se l’assenyala per les distàncies que posarà o deixarà de marcar amb el president sortint a qui la CUP es vantava d’haver enviat a la paperera de la història (res més lluny de la realitat al meu parer i unes declaracions desencertades més pròpies del nen a qui li han pres un caramel que d’un partit polític cridat a jugar un paper cabdal en la nostra història). Als qui posen el dit en aquesta nafra, els diria el mateix, paciència (que ja hem demostrat que en sabem tenir si volem).

Com també els demanaria serenitat a tots els qui ja avui condemnen la CUP i en qüestionen la lleialtat cap a l’acord rubricat la setmana passada. És cert que la CUP s’ha mostrat ferma, inflexible, bel·ligerant, durant el procés de negociació però no han estat els únics. També és cert que la diputada cupaire Anna Gabriel ha garantit que l’acord no els eximeix de confrontar idees i polítiques amb Junts pel Sí i el seu govern, però això no es tradueix de per si en llençar pels aires els compromisos assolits.

Cal que tots plegats mantinguem la calma i respirem fondo perquè els temps que ens esperen seran agitats, perquè el que pretenem aconseguir no té precedent i no ens ho posaran fàcil, ni els unionistes aquí ni ningú més enllà de la Franja de Ponent. D’aquí la importància del pas al costat que ha fet el president Mas. Gràcies, president, perquè ara demostrarem a tothom que creia que el procés era un invent seu que s’equivocava. Que bé que ja no som on érem!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

02/06/2017
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, és sens dubte un dels bisbes catalans i espanyols més mediàtics.
07/04/2017
Promeses de pa sucat amb oli. Això és el que és la suposada "pluja de milions" que el president del Govern central, Mariano Rajoy, va anunciar el passat 27 de març durant una visita a Barcelona.
15/03/2017
Feia temps que no en parlava. No recordo quant fa del meu darrer #entreblancinegre sobre el tema.
08/03/2017
Divendres passat per a mi era dia de tertúlia a Ràdio Tàrrega.
25/01/2017
Respecte. Mot que segons el Diccionari de la llengua catalana té les següents deficions:
13/01/2017
El cor dividit és el que devem tenir la immensa majoria de mares treballadores que tornem a la càrrega, a la rutina laboral, un cop esgotada la baixa per maternitat.
15/07/2016
“De rubinades ‘històriques’ com la de 1874, com la de fa 26 anys, que es va cobrar la vida d’un home al Talladell, o com la de dilluns segur que en veurem de tant en tant, però hem de procurar que no passin a la història pel nom