'#JeSuisHypocrite'

Diumenge passat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va córrer cap a París per participar en la manifestació de rebuig a l'atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, com van fer tants altres líders europeus. Era la seva manera d'afegir-se a la foto.

Però al president Rajoy, més que l'etiqueta #JeSuisCharlie (que milers de piuladors d'arreu del món han fet servir per condemnar els fets en què van morir el director, alguns dels dibuixants i dos policies -un dels quals era musulmà, no ho oblidem- de la  coneguda revista), se li adiu la de #JeSuisHypocrite.

D'una banda s'omple la boca sentenciant els fets que han fracturat França per ser un atac a la llibertat d'expressió, i de l'altra impulsa la Llei de seguretat ciutadana, també coneguda com a Llei mordassa, l'aplicació de la qual convertirà Espanya en un país on la repressió substituirà la llibertat. Aquesta llei, qualificada com a "llei feixista" per l'escriptor i periodista Víctor Alexandre, atempta seriosament contra les nostres llibertats individuals i col·lectives. Els dies posteriors a la seva aprovació al Congrés, al desembre, els mitjans hi van parar atenció, però no la suficient, al meu entendre. Cert és que avui la llei ja no és notícia, però el retrocés que suposa bé mereix que els que de veritat creiem en la llibertat (d'expressió, de manifestació...) no ens cansem de demanar que acabi prosperant.

Després del que ha passat a París, i sota l'amenaça creixent del terrorisme gihadista, potser ens vulguin vendre que la repressió de certes llibertats es fa necessària per garantir la nostra seguretat (idea que ja ha apuntat el primer ministre britànic, David Cameron, quan parla de restringir serveis com Whatsapp o Telegram). Res més lluny de la realitat. Pensen que és per la nostra seguretat que se'ns prohibeix prendre imatges de les forces policials (encara que sigui cometent un delicte), penjar cartells o fer pintades en espais públics, fer reunions al carrer sense previ avís o evitar un desnonament? No és qüestió de garantir la seguretat als ciutadans sinó de garantir-ne el control. El control que necessita exercir aquell qui té por dels seus ciutadans (que cada vegada més li giren l'esquena, com demostren les enquestes electorals) i qui, parafrasejant Víctor Alexandre, "té aversió a la llibertat".

Com té la barra el senyor Rajoy de defensar la llibertat d'expressió (o quina sigui) a so de bombo i platerets quan el seu govern porta als tribunals (com bé recorda el company David Marín) el programa d'humor Polònia per un gag en què posava Rajoy en l'escena més coneguda de la pel·lícula 'Der Untergang' ('L'enfonsament'), precisament per la munió de paròdies que se n'ha fet? Com té la barra de beneir una llei que obvia diversos articles de la Constitució quan l'argument sobre el qual se sustenta la seva negativa a un referèndum sobre la independència de Catalunya és just que la carta magna no ho permet? Convindran amb mi que Rajoy és més de #JeSuisHypocrite.