Jump to navigation
És el consell que Alex Salmond, l’exprimer ministre escocès amb qui David Cameron va pactar el referèndum d’Escòcia, ens dóna als catalans després del 27-S. Ho feia en un article a bombergview.com aquest dimarts.
És també el meu consell a tots aquells catalans que defensem un canvi en les relacions Catalunya-Espanya, bé sigui encetant el procés de constitució d’un nou estat bé sigui establint un nou marc de relacions dins de l’Estat espanyol.
He d’admetre que els resultats de les eleccions del 27-S, malgrat ser els que em temia que serien, no em van fer saltar d’alegria. Però, què carai! Diumenge el Sí-Sí va guanyar els comicis (sigui en vots o en escons), ho hem de celebrar i n’hem d’estar orgullosos. No hem de deixar que algú que governa (“malgoverna”, dirien alguns) amb majoria absoluta per a tots els que tenim DNI espanyol amb el 44,62 % dels vots ens digui que els independentistes (que han obtingut el 48 % dels sufragis i un total de 72 escons, quatre més dels que marca la majoria absoluta) no estan legitimats per governar Catalunya i iniciar la desconnexió amb l’Estat. O és que hem de veure legítim fer servir els arguments en direccions oposades segons com bufi el vent?
Aquest és un dels raonaments que esgrimia Mariano Rajoy en valorar els resultats dels comicis. Un president d’un Partit Popular que només és capaç de veure la palla en l’ull de l’altre i no veure la biga en els seus, ja que encara és hora que faci autocrítica pels pèssims resultats que ha obtingut el seu partit, que no ha pogut aturar l’embranzida de Ciutadans (C’s).
L’endemà de les eleccions només Unió i Catalunya Sí que Es Pot admetien els seus mals resultats. Tota la resta treien pit, però no pas tots amb raó. Els de C’s treien pit i el que fes falta. Fins i tot van demanar la dimissió de Mas i la convocatòries d’unes noves eleccions “autonòmiques”. Ells que tant havien criticat que els catalans haguéssim estat cridats a les urnes tres cops en cinc anys!
I per si no ens havíem adonat que la campanya per a les “generals” havia començat diumenge a la nit mateix (només cal recuperar les paraules d’Albert Rivera i Pablo Iglesias), dimarts esclatava una altra bomba: la imputació d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per haver fet possible que els catalans es pronunciessin sobre el seu futur com a poble el 9-N. Us podeu creure que el ministre de Justícia ha admès que no es va citar abans el president per “no entorpir” en la campanya electoral? Mireu que considerats, ells que defensen la independència del poder judicial i que mai no han intentat torpedinar unes eleccions catalanes!
Per a més inri, han citat el líder de Convergència el 15 d’octubre, just el dia que es compliran 45 anys de l’afusellament del president Companys. Com ho hem d’interpretar? Pura casualitat o pura intencionalitat?
Davant aquest panorama ja cal que mantinguem la sang freda, ja cal que no perdem la calma.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
