Jump to navigation
Feia temps que no en parlava. No recordo quant fa del meu darrer #entreblancinegre sobre el tema. Considerant que hi ha veus més autoritzades que la meva per parlar del "conflicto catalán" he optat per tractar qüestions km 0, de temes dels quals no es parla si no és en mitjans de proximitat com el nostre. Però aquesta setmana no podia fer altra cosa que manifestar el meu enuig en conèixer la sentència condemnatòria contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.
Una condemna que demostra que a Espanya els problemes polítics no es resolen com tocaria sinó als tribunals. Una sentència que posa de manifest la ineficàcia d'uns polítics (els espanyols) que ens han girat l'esquena (als catalans, fins i tot als que pensen com ells), que es pensen que deixant fora de joc l'expresident de la Generalitat el conflicte queda tocat i enfonsat. Que errats que van!
Hi ha una piulada que trobo magistral per la claredat del seu missatge. @JulioTar diu així: "De aquí a 10 años se arrepentiran de no haber permitido las urnas igual que ahora se arrepienten de haberse cepillado el Estatut".
Potser en conèixer-se la notícia a Catalunya aparentment res no canviés. La gent no va prendre els carrers per manifestar la seva indignació i va continuar amb la seva rutina de dilluns, però això no significa pas que la "dèria separatista" hagi passat a millor vida. Al meu entendre més aviat demostra que a Catalunya ja fa molt de temps que hi ha gent que ha desconnectat d'Espanya. Hi ha un munt de persones que no senten com a propi un Estat que no només els va a la contra a cop de recurs als tribunals sinó que no els deixa la llibertat necessària per mantenir-hi una relació sana, gent que creu que amb Espanya ja no hi ha res a pelar i que reclamen tirar pel dret i marxar ja. Quantes són? Si ens deixessin votar, ho sabríem i podríem sortir d'aquest cul de sac.
En aquest escenari, els independentistes hem de mantenir la calma i tenir fe en el govern actual. Ja fa temps que no som on érem i tothom, aquí, allà i a l'altra banda dels Pirineus, n'és conscient. Fem cas del consell que dilluns piulava l'eurodiputat Ramon Tremosa: "Keep calm & Continue voting".
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
