,
11/04/2019
Reflexions
Foto:
Jon Tyson (Unsplash)

No anar a votar no és una opció

Ara sí que ja les tenim a tocar. Demà és el primer dia de la campanya (ara, oficial) per a les eleccions del 28-A. Uns comicis en què l'Estat espanyol es juga conservar un govern liderat per Pedro Sánchez (encara que el PSOE acabés pactant amb Cs evitaria cedir la presidència, oi?) o retornar el poder a la dreta (i aquest cop podria ser més rància del que estem acostumats si Vox repeteix els bons resultats que va obtenir a Andalusia el desembre passat i esdevé clau).

No fa ni 24 hores que estem en campanya (de debò) i ja en tinc prou. De fet, ja n'estava tipa abans de començar, molt abans d'arrencar, com pocs cops; però toca patir-la peti qui peti. Com a ciutadana en passaria olímpicament però com a periodista sé que m'hi enganxaré com si d'una droga es tractés (sort que me'n puc desintoxicar fàcilment!), m'enrabiaré amb segons quines declaracions, en posaré en dubte altres, valoraré segons quines paraules i n'aplaudiré d'altres.

No sé si res del que senti o llegeixi aquests dies farà variar el meu vot. Mai ho ha fet, ves a saber si aquest cop serà el primer... Malgrat això, no desconnectaré (els periodistes no podem, patim les campanyes electorals en més o menys grau) i convido tothom que ho faci el mínim possible, l'essencial per patir-ne les mínimes conseqüències, i que el proper 28-A acudeixi a les urnes.

No anar a votar no és una opció. Per mi mai ho ha estat. No concebo aquesta possibilitat perquè no l'entenc; em costa d'entendre que hi hagi gent a qui tant li faci el resultat dels comicis, qui acabi governant, quines mesures proposa... perquè les decisions que prengui qui ocupi la Moncloa i el seu govern els propers quatre anys afecten directament el nostre dia a dia. Si el milloren o empitjoren és, en part, responsabilitat de cadascun de nosaltres. La meva àvia deu pensar el mateix, perquè es resisteix que la poca mobilitat que té li impedeixi acudir a les urnes com havia fet fins ara...

Espero que els resultats de l'últim baròmetre del CIS fet públic aquest dimarts, que baticina que Pedro Sánchez guanyaria els comicis i que les dretes no sumarien no descoratgin i facin pensar ningú que es pot prescindir d'anar a votar. Cal fer-ho, sempre cal, i aquest 28-A no és una excepció.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

22/11/2021
Companyes, no podem afluixar. El feminisme ha fet passos de gegant endavant, però el masclisme no recula. Ni els anomenats micromasclismes, encara presents en el nostre dia a dia, ni el masclisme en majúscules minven.
19/08/2021
Aquestes vacances he seguit el consell del Ramon i he fet un detox digital quasi total. He desactivat les notificacions de totes les apps i només m'hi he connectat quan em venia de gust.
29/07/2021
Ja hi ha països que l'empren i demanen un Certificat Covid als seus ciutadans per accedir en determinats espais tancats, com bars i restaurants o esdeveniments culturals.
08/07/2021
No ho entenc.
23/06/2021
Se n'ha parlat a bastament les darreres setmanes davant la imminent aprovació dels indults als nou líders independentistes empresonats (presos polítics per a mi) arran dels fets de l'1-O; una mesura que arribava dimarts, després que Jordi Cuixart,
16/06/2021
La troballa la setmana passada del cos de l'Olivia, una de les nenes de Tenerife que el seu pare va segrestar el passat 27 d'abril per fer mal allà on més couria a la seva mare va deixar sense alè i alhora omplir de ràbia ciutadans de tot
24/03/2021
L'Estat espanyol és a la cua en molts assumptes, però des de la setmana passada és capdavanter a aprovar una llei que reguli l'eutanàsia.