Jump to navigation
Ara sí que ja les tenim a tocar. Demà és el primer dia de la campanya (ara, oficial) per a les eleccions del 28-A. Uns comicis en què l'Estat espanyol es juga conservar un govern liderat per Pedro Sánchez (encara que el PSOE acabés pactant amb Cs evitaria cedir la presidència, oi?) o retornar el poder a la dreta (i aquest cop podria ser més rància del que estem acostumats si Vox repeteix els bons resultats que va obtenir a Andalusia el desembre passat i esdevé clau).
No fa ni 24 hores que estem en campanya (de debò) i ja en tinc prou. De fet, ja n'estava tipa abans de començar, molt abans d'arrencar, com pocs cops; però toca patir-la peti qui peti. Com a ciutadana en passaria olímpicament però com a periodista sé que m'hi enganxaré com si d'una droga es tractés (sort que me'n puc desintoxicar fàcilment!), m'enrabiaré amb segons quines declaracions, en posaré en dubte altres, valoraré segons quines paraules i n'aplaudiré d'altres.
No sé si res del que senti o llegeixi aquests dies farà variar el meu vot. Mai ho ha fet, ves a saber si aquest cop serà el primer... Malgrat això, no desconnectaré (els periodistes no podem, patim les campanyes electorals en més o menys grau) i convido tothom que ho faci el mínim possible, l'essencial per patir-ne les mínimes conseqüències, i que el proper 28-A acudeixi a les urnes.
No anar a votar no és una opció. Per mi mai ho ha estat. No concebo aquesta possibilitat perquè no l'entenc; em costa d'entendre que hi hagi gent a qui tant li faci el resultat dels comicis, qui acabi governant, quines mesures proposa... perquè les decisions que prengui qui ocupi la Moncloa i el seu govern els propers quatre anys afecten directament el nostre dia a dia. Si el milloren o empitjoren és, en part, responsabilitat de cadascun de nosaltres. La meva àvia deu pensar el mateix, perquè es resisteix que la poca mobilitat que té li impedeixi acudir a les urnes com havia fet fins ara...
Espero que els resultats de l'últim baròmetre del CIS fet públic aquest dimarts, que baticina que Pedro Sánchez guanyaria els comicis i que les dretes no sumarien no descoratgin i facin pensar ningú que es pot prescindir d'anar a votar. Cal fer-ho, sempre cal, i aquest 28-A no és una excepció.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
