,
24/07/2020
Reflexions

La cultura també cura

Diria que faig una vida senzilla, només esquitxada de tant en tant pel luxe de viatjar fora de les fronteres del nostre país (cosa que des que sóc mare passa, essent molt generosa, un cap de setmana a l'any). Els plaers que em permeto són petits en despesa, però amb uns beneficis immensos. Com bé escric al meu perfil de Twitter, sóc una apassionada del cinema, la lectura, la fotografia o els viatges, i de la meva gent.

Aquests plaers, però, els tinc confinats des del passat mes de març. L'únic que el coronavirus no ha fet tremolar és gaudir de la meva gent; ans al contrari, m'ha regalat més temps amb el meu marit (amb qui no ens hem tirat els plats pel cap!) i els meus fills, cosa que m'ha permès ser testimoni privilegiat del canvi brutal que han fet aquests mesos. Però entre els que anomeno "la meva gent" n'hi ha uns quants més, als quals començo a trobar a faltar en aquestes alçades.

Des que va començar el confinament, i em vaig convertir en periodista teletreballadora i mama-professora a temps complet, només he gaudit del cinema des del sofà (en la immensa majoria de casos amb títols aptes per a tots els públics), no he trepitjat cap teatre, no he anat a cap concert, a penes he tingut temps de llegir alguna cosa que no siguin contes infantils o premsa... Els pocs moments per a mi que he tingut han passat per posar a ratlla uns cabells que feia temps que no em veia tan llargs o preparar les ungles dels peus per lluir boniques en sandàlies.

Des que es va decretar l'estat d'alarma, la cultura, a casa meva i suposo que en tantes altres, ha quedat tocada per la Covid-19 i, ara, amb els rebrots que han aparegut en diversos punts del país, les passa encara més magres injustament. I és que una de les mesures que proposa Salut per frenar els contagis passa per tancar teatres, cinemes o sales de concerts (espais que s'han adaptat d'una manera exemplar a la nova realitat que ens deixa el coronavirus).

Al sector cultural li ha pujat la mosca al nas i clama que la cultura és segura. El seu crit s'ha sentit tan alt que ha fet que el Departament passi a estudiar cas per cas en comptes de vetar la cultura sense miraments. Que no s'adona que la cultura també cura, com ho pot fer prendre un cafè o assaborir un gelat a l'ombra d'una terrassa? Em sento malalta, necessito cultura, una gran medicina per a l'esperit.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.