Jump to navigation
Durant quatre anys, mentre estudiava a Barcelona agafava el tren de la línia de Manresa, com a mínim, un cop per setmana. Era la via més directa i també més econòmica per anar de Mollerussa, on vivia, a Cerdanyola del Vallès, on tenia el pis d'estudiants. Però, ni de bon tros, era la via més ràpida. Eren molts qui, ja vint anys endarrere, se les empescaven per anar de Ponent a Barcelona per altres vies, sigui amb tren per la línia de la costa, en bus amb l'Alsina o compartint cotxe.
Amb tot, qui no teníem altre remei que ser-ne usuàries havíem après a gaudir del trajecte, que superava les tres hores de durada i que, més d'un cop, per culpa de les avaries podia perllongar-se (en una ocasió, just un dia que feia el trajecte sola, recordo haver passat fins a vuit hores tancada dins un tren aturat a les fosques i sense calefacció en ple hivern enmig del no-res). La fèiem petar explicant-nos les malifetes del cap de setmana o repassant els apunts per a l'examen de l'endemà o gaudíem d'una estona per a nosaltres mateixes escoltant música amb el walkman o el discman primer i amb un PM3 més endavant (recordeu aquests aparells?) o llegint tota mena de llibres (com trobo a faltar aquells temps quan engolia desenes de llibres cada any!).
M'agrada conduir i valoro l'autonomia que et dóna el vehicle propi, però preferiria moure'm per les nostres terres en mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient i que, de retruc, em regalessin una estona per a mi per aprofitar com desitgés. M'ho he mirat del dret i del revés, però a Ponent és missió impossible desplaçar-se en transport públic, si no és entre determinades poblacions, en condicions.
Ho és avui. Ho era fa vint anys i, pel que sembla, ho serà en un futur. Lluny de millorar el servei, de renovar les línies, d'ampliar la freqüència de pas... en el cas de la línia R-12, que uneix Lleida amb Barcelona passant per Manresa, Renfe decideix tancar les estacions que encara tenia obertes (que eren ben poques!) i hi instal·la màquines per vendre bitllets (mesura vigent des de l'1 de gener i que dimecres es va revertir gràcies a Terol Existeix).
És el darrer exemple de la deixadesa que afecta la línia ferroviària que creua el pla de Lleida, que durant el 2019 va registrar desenes i desenes de retards i avaries. És una prova més que necessitem un nou model de transport que no es regeixi exclusivament en termes econòmics, sinó en termes de sostenibilitat i que serveixi per vertebrar el territori.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
