,
09/09/2014
Reflexions
Detall de l'equipació que l'ANC ven per assistir a la 'V'
Foto:
L.C.

La Diada definitiva?

Tenim l'11-S a tocar. Qui més qui menys comenta què passarà aquesta Diada i a partir de l'endemà. I més si la diplomàcia espanyola comet l'error de vetar la presentació d'un llibre sobre la Guerra de Successió a Holanda pocs dies abans de la festa nacional catalana. Els mitjans aquest cap de setmana n'avanen plens, ja que l'escriptor Albert Sánchez Piñol, autor de 'Victus' (el llibre vetat a Utrecht, una obra molt recomanable, per cert), ha donat la seva versió dels fets.

Els que ja em seguiu al meu bloc personal (Entre blanc i negre), sabeu que en més d'una ocasió he criticat l'estratègia del govern espanyol per fer front a la "dèria nacionalista" dels catalans. Es van equivocar temps enrere quan negaven la importància del procés que naixia a Catalunya, han errat una vegada rere l'altra atacant el nostre sentiment de nació i negant-nos el més democràtic que hi ha: votar, i s'equivoquen ara si es pensen que evitant la presentació a l'estranger d'un llibre d'un autor català o llençant la bomba del 'cas Pujol' tot això s'esvanirà com la boirina matinal de tardor. 

Potser n'hi ha que tinguin dubtes, potser n'hi ha que no veuen clar cap on s'han de posicionar, però hi ha moltíssims catalans que no ens arronsarem perquè ho tenim ben clar, més clar que mai. Cert és que descobrir que el president en majúscules de Catalunya, l'expresident Pujol, hagi tingut durant 30 anys diners en paradisos fiscals ha estat un cop moral molt fort. Cert és que afectarà el procés català, però de quina manera? Ningú no en té la resposta i permeteu-me que dubti que el faci trontollar.

Qui hores d'ara no tingui clar que el que passa a Catalunya no neix dels estaments polítics no entén res. Des de Madrid encara hi ha partits que s'entesten a creure-ho i que pensen que amb la caiguda del mite de Pujol i família s'enterraran les nostres aspiracions sobiranistes. Que ingenus! Potser necessitin esperar a dijous per veure que la nostra empenta i il·lusió per crear un país millor (justament per regenerar la classe política i netejar de corrupció Catalunya, entre altres objectius) encara batega. Cal que els recordem que a una setmana de la 'V' ja hi havia gairebé tants inscrits com en la Via Catalana de l'any passat? Hores d'ara ja s'han superat els 470.000. Segurament es pensin que el pecat dels Pujol només esquitxa aquí, però no és cert. També els embruta les mans a ells, que fins ara havien fet la vista grossa. De ben segur que es creguin que les "malifetes" de l'etern president esmicolin el futur, però per a molts el que han dinamitat ha estat el passat (ho comentava divendres un dels tertulians de 'El Món' de RAC1 el nom del qual ara no recordo, ja em disculpareu).

De moment el que podem copsar és que l'actuació de la diplomàcia espanyola a Holanda ha tingut l'efecte contrari al desitjat, ja que es parla més del llibre que si s'hagués presentat i Madrid dóna un argument més als indecisos per votar #SíSí el 9-N. Com també en va donar molts més el ministre Montoro dimarts passat al Congrés exhibint una actitud triomfalista que ja ens hagués agradat veure a molts quan es va destapar el 'cas Gürtel' (l'abast del qual afecta fins i tot al president del govern d'Espanya). El ministre d'Hisenda va aprofitar la confessió de Jordi Pujol per atacar els sobiranistes i per posar tots els catalans que anhelem la independència al mateix sac.

En fi, com deia un mestre de l'escola: "Barregen el tocino amb la velocitat". Però, sabeu què? A nosaltres ja ens va bé, perquè ens fan la feina. Crec que cap dels arguments que podria donar jo, com a independentista convençuda, podria ser més efectiu que els que ens donen ells per fer que la 'V' de dijous sigui un èxit i per aconseguir que el 9-N els catalans, d'una forma democràtica i pacífica, decideixin el seu futur. Us calen més raons per contribuir a fer que aquesta sigui la Diada definitiva?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.