Jump to navigation
LOURDES CARDONA
La pandèmia ens passa factura; pretén girar-nos una minuta excessiva: posa seriosament en risc la nostra salut mental (com a individus i com a societat). La factura més cara la paguen les famílies de les víctimes d'aquest coi de virus que la canalla pinta de color blau a l'escola. La cruesa de la situació que han d'afrontar em fa vessar llàgrimes només de pensar-hi.
També és molt elevada la nota que demana a les persones que la pateixen i no han tingut la sort de pertànyer al grup d'asimptomàtics, sinó tot el contrari, i el seu cercle més íntim (gent que es passa dies, setmanes o mesos a l'hospital lluny dels seus i famílies que temen tancades a casa seva rebre la pitjor trucada de la seva vida).
Alhora és summament quantiosa la minuta que demana al personal sanitari i assistencial, que fa més de mig any que treballa intensament, a contrarellotge i en condicions mai vistes per atendre les malaltes i aconseguir la informació necessària per guarir-les.
Però el coronavirus passa factura (més o menys cara) a tothom. La realitat que ha dibuixat i les situacions que ens fa viure, a qui més qui menys, ens afecten. Només una dada que ho corrobora, la Coordinadora d'Entitats Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida ha registrat un increment d'atencions del 65% entre els mesos de març i juliol i respecte a l'any passat. Bona part de la població comencem a tenir símptomes d'angoixa i estrès derivats de la situació d'incertesa que vivim.
Vet aquí perquè crec, d'una banda, que cal que les entitats del sector haurien de disposar de més mitjans (el nostre benestar passa necessàriament per tenir una bona salut mental i no només física) i, de l'altra, totes nosaltres hauríem de mostrar més empatia vers les persones que tenen un diagnòstic de salut mental. Les estadístiques ens deien que una de cada quatre persones pot patir un problema de salut mental al llarg de la seva vida; però el daltabaix emocional que ens provoca la Covid-19 possiblement dispari aquestes xifres.
Ara que ho experimentem en la nostra pròpia pell (o més ben dit, en la nostra pròpia ment), encara que hàgim après a conviure-hi o a gestionar aquest daltabaix emocional, totes ens hauríem de convertir en activistes per una bona #SalutMentalPeraTothom, com reclamen les associacions que formen part de la Coordinadora cada 10 d'octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, i cada dia de l'any.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
