Jump to navigation
Si volguéssim dibuixar un mapa de les entitats que tenim a Ponent, no ens acabaríem la feina de tantes com n’hi arriba a haver. N’hi ha Lleida ciutat, però també, sortosament, en municipis d’allò més petits. N’hi ha de caire esportiu, cultural, social, vinculades als centres escolars... N’hi ha de formalment constituïdes i altres que ni tan sols són conscients que ho són, però obren com a tal. Sense elles els nostres pobles i ciutats no serien els mateixos, no tindrien la riquesa actual perquè són elles les que donen vida al poble, les que el fan bategar cultural i socialment.
Us en posaré un exemple sense sortir del meu poble. Cert que Vallfogona sempre ha estat viva (la prova és que les agrupacions més antigues del poble acumulen dècades d’existència), però mai no ho havia estat tant com ara, quan el teixit seu teixit associatiu és més ampli i divers que mai. Si bé no podem negar el paper d’actiu cultural que juguen els nostres ajuntaments, sovint els mitjans de què disposen resulten insuficients per satisfer els desitjos i/o necessitats de la població. Enguany Vallfogona commemora els 250 anys de la seva fundació i, malgrat que el consistori ha destinat una petita part del seu pressupost a l’efemèride al llarg de tot el 2014, no festeja el primer quart de mil·leni del poble tot sol, sinó que ha estès la mà a les diferents entitats del poble perquè es facin seva la festa i ajudin a fer-la ben gran. Per tant, més enllà de l’acte protocol·lari del passat 16 de febrer i alguna sorpresa encara coient-se, la resta d’activitats que Vallfogona acull per commemorar els seus 250 anys són obra de les associacions que tenim, ja siguin les més veteranes o les més joves. La gran majoria dediquen una part del seu temps i el seu esforç a aquesta fita més enllà del seu ampli programa d’activitats.
Són el temps, l’esforç i la dedicació de les persones implicades en alguna entitat el que transforma un poble. Són persones que es treuen hores de son, temps de descans, que mouen cel, mar i terra perquè creuen en el que fan... les que l’enriqueixen. En una societat on el que predomina és el gaudi personal, l’altruisme té encara més valor, ja que l’opció més còmoda seria despreocupar-se’n. Però, per sort, no ho fan.
Quantes coses es perdrien sense aquesta gent? A Catalunya, centenars com a mínim. Deixant de banda la immensa tasca que duen a terme les entitats socials, només hem de tenir present que la nostra cultura popular beu en bona mesura de les entitats que es converteixen en colles geganteres, grallers, bastoners, diables, sardanistes, puntaires, trabucaires, corals... Les nostres festes no serien el mateix, ni n’hi hauria tantes sense elles. Com es quedarien els municipis sense les entitats?
Sobretot els més petits quedarien buits, plens de gent que hi resideix, però amb ben poques que hi “viurien” en plenitud. Perquè formar part d’una agrupació no tan sols significa gaudir de les activitats que promou, sinó també de la gent que en forma part. Voleu fer la prova? Agafeu l’agenda del vostre municipi i tatxeu les propostes de les entitats. Oi que es nota la diferència?
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
