Jump to navigation
La troballa la setmana passada del cos de l'Olivia, una de les nenes de Tenerife que el seu pare va segrestar el passat 27 d'abril per fer mal allà on més couria a la seva mare va deixar sense alè i alhora omplir de ràbia ciutadans de tot l'Estat, sobretot dones, que divendres a la nit clamaven la fi de l'escalada de la violència contra nosaltres. I és que aquest 2021, 18 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles, 10 des que va decaure l'estat d'alarma el 9 de maig.
Les petites de Tenerife assassinades pel seu pare (diem les coses pel seu nom, és el primer pas per mirar de resoldre aquesta xacra social que alguns que ara tenen prou suport com per aconseguir representants a les institucions neguen) no són les úniques que enguany un home ha matat per fer mal a la mare (serien quatre i 39 des del 2013). És el que s'anomena violència vicària, un concepte que hem après amb la crueltat del parricidi de les Canàries i que posa sobre la taula la necessitat de protegir no només les dones sinó també els seus fills i filles.
La nova Llei de Protecció a la Infància i l'Adolescència davant la Violència, que entra el vigor el dia 24, vol posar-hi solució, ja que, segons ha explicat la magistrada Victoria Rosell, delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, "preveu la suspensió dels règims de visites no només quan l'home està en una causa penal per violència de gènere sinó quan hi ha indicis de violència". "Cal evitar que la justícia mantingui el règim de visites d'una forma automatitzada i amb un prejudici patriarcal i l'estereotip que els nens han de seguir en contacte amb el pare encara que sigui un presumpte agressor", sosté Rosell, per a qui cal oferir protecció a les víctimes (dones i menors) abans fins i tot que la demanin o denunciïn el seu agressor.
Però canviant la llei no n'hi ha prou, cal canviar la mirada; atès que aquesta llei no s'aplicarà de forma automàtica sinó que abans serà interpretada per un jutge o una jutgessa. La perspectiva de cada magistrat donarà solucions diferents a un mateix problema.
Una problemàtica urgent de resoldre, de la qual els feminicidis en són la punta de l'iceberg. Ho reclamen a crits les xifres i totes nosaltres! Aconseguir-ho no és gens fàcil, però hi tenim en joc el benestar futur de les nostres filles i els nostres néts i el de tantes i tantes dones i criatures que pateixen en el present.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
