Jump to navigation
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va reunir la setmana passada durant dues hores i mitja amb l’encara en funcions president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per tractar, entre altres qüestions, sobre el procés sobiranista. El president català li demanava bona voluntat per encarar la qüestió que, val a recordar, el president espanyol (i per extenció tot el Partit Popular) més aviat ha ignorat al llarg d’aquesta legislatura pensant que cauria pel seu propi pes i es resoldria per si sola.
La resposta que Rajoy va donar al president (va dir-li que “ho intentaria”, segons explicava aquest dilluns l’exalcalde de Girona en una entrevista radiofònica) va quedar en un no-res només dos dies després de la seva trobada, ja que el consell de ministres (en funcions des del passat 20 de desembre) portava tres lleis catalanes més al Tribunal Constitucional (TC). Així doncs, la petició del president Puigemont de no judicialitzar la política i de no rebutjar sistemàticament totes aquelles propostes que vénen de Catalunya va quedar en paper mullat amb aquest nou cop de porta (recordem que de moment el TC ha tombat una vintena llarga de lleis catalanes).
L’enèsim cop de porta que rebem els independentistes, però que no tan sols ens gira l’esquena a nosaltres sinó a tots els catalans, sobretot als que més malament ho passen en aquest context de crisi econòmica, ja que les tres lleis que Madrid invalidava automàticament en presentar-hi recurs al TC eren la que regula la gestió dels pisos buits, la llei d’igualtat i la d’activitat local. Lleis que, entre altres, haurien de permetre construir una Catalunya millor.
D’aquesta manera, l’Executiu central demostra un cop més que ni fa ni deixa fer, ni ens planteja solucions ni deixa que les busquem pel nostre propi compte. Aleshores jo em demano... com té la barra de demanar que el respectem? Com es pensa que l’hem de prendre seriosament i que hem d’acatar les seves decisions si no governa per nosaltres sinó contra nosaltres?
Ja estem farts d’aquestes clatellades de poca bona voluntat que ens condemnen a no sortir de l’atzucac en què ens trobem des que el TC va retallar l’Estatut que Zapatero havia promès respectar. Els experts diuen que la sortida al procés no pot ser un cop de porta, però costa molt no donar-ne un de ben sonor quan precisament el que reps des de l’altra banda són moltes clatellades i molt poca bona voluntat.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
