,
10/05/2018
Reflexions
Imatge d'una campanya de l'Ayuntamiento de Madrid contra les agressions sexuals
Foto:
Diario de Madrid

No és abús, és violació

Com és que costa tan d'entendre que només SÍ és Sí? M'ho he hagut de demanar massa cops. La darrera, avui fa dues setmanes en conèixer la sentència de La Manada, que tant ens ha enutjat a les dones i, per sort, a molts homes que, com nosaltres, s'han posat les mans al cap davant una sentència judicial que rebaixa a abús sexual una violació en grup perquè "no es va fer servir la força", diuen els jutges de l'Audiència de Navarra encarregats del cas.

En la sentència, els magistrats eviten una pena més elevada als acusats, dos dels quals són membres de la Guàrdia Civil i l'exèrcit, perquè la víctima no va oposar prou resistència quan ells mateixos descriuen fets que s'assemblen tant a una violació que no es poden titllar d'altra cosa.

Els faré un aclariment: que cinc paios t'acorralin, et magregin, despullin i et facin el que els sembli sense que els hagis manifestat clarament el teu consentiment és una violació (i a sobre, ho graven per presumir-ne!). Que et toquin el cul a la discoteca és un abús, que mirin d'estampar-te un petó als morros és un abús... però que arribin més lluny quan NO ho vols, tant si t'hi oposes amb totes les teves forces com si et quedes paralitzada per la por, no és un abús, és violació. I això que tants veiem clar, aquests jutges, no.

El cas de La Manada ha fet caure moltes venes dels ulls i ha obert moltes boques que no callaran davant la injustícia. Però aquesta sentència és només la punta de l'iceberg d'un problema molt més greu: el sistema judicial repeteix els tics de la nostra societat, una societat poc igualitària, per dir-ho finament.

Per què en el cas dels delictes sexuals qui ha de validar la seva versió és la víctima? Per què no passa com amb la resta de delictes que són els acusats qui han de demostrar la seva innocència? Com és que la credibilitat de la víctima és menor que la dels seus presumptes agressors? Per què també se la jutja a ella, per què es valora el seu paper en els fets? Per què no ens gravem a la memòria que els únics culpables d'una agressió sexual, d'una violació, són els qui la cometen?

Com a dona, i com a mare, espero que n'aprenguem i que no només modifiquem el Codi Penal per protegir les víctimes, presents i futures, sinó que també canviem el xip com a societat. NO és NO, i punt!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

19/08/2020
LOURDES CARDONA
24/07/2020
Diria que faig una vida senzilla, només esquitxada de tant en tant pel luxe de viatjar fora de les fronteres del nostre país (cosa que des que sóc mare passa, essent molt generosa, un cap de setmana a l'any).
21/05/2020
A mitjan de febrer (bufa, sembla que sigui fa una eternitat!) vaig dedicar un article dels meus articles a Nova Tàrrega (aquí te'n deixo l'
16/04/2020
El coronavirus fa estralls entre la població de més edat. Bona part de les persones que han mort per culpa de la malaltia per la qual el 2020 passarà a la història tenien fets els 80 anys.
21/03/2020
Reconec que ser optimista amb la que tenim a sobre, em costa (el meu estat d'ànim avui en res s'assembla al de fa una setmana).
06/03/2020
Hem avançat. No hi ha cap mena de dubte.
21/02/2020
"Et faré anar a collir olives aquest any!", em deia el padrí quan ruixava la verdura o l'amanida amb més oli del que ell creia necessari.