Jump to navigation
Demà se celebra el dia gros dels San Fermines, una festa tenyida per la polèmica arran de la violació múltiple que va patir-hi una jove ara fa dos anys. Per molt que l'Ajuntament de Pamplona miri de netejar la imatge d'una celebració que per la seva naturalesa té tants partidaris com detractors, per a moltes dones (entre les quals m'hi compto) pensar en San Fermines és pensar inevitablement en La Manada, com s'autoanomenaven els agressors de la noia, condemnats a 9 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual (no per violació, recordem-ho). Haurà de ploure molt per dissociar aquest binomi.
La indignació de tantes de nosaltres (i per sort, de tants companys que ho entenen com nosaltres) va desbordar tot Espanya a finals d'abril en conèixer una sentència que criminalitzava més la víctima que els agressors; però de poc va servir el nostre clam. El mateix tribunal que els condemnà els deixava en llibertat provisional (amb una fiança de 6.000 euros) un mes després. L'enuig torna i es transforma en repulsió per un sistema judicial que ens deixa totalment desprotegides enviant un missatge esfereïdor.
Un missatge que sembla que han captat els violadors en potència escampats per tot l'Estat, com demostra l'allau d'agressions sexuals múltiples denunciades aquesta revetlla de Sant Joan. Un missatge que contribueixen a publicitar certs mitjans de comunicació quan, aparcant tota consideració ètica, es barallen per entrevistar algun d'aquests individus i els persegueixen allà on vagin (si converteixen uns violadors en estrelles de la televisió, quin missatge envien als nostres joves?).
Les xifres són horripilants. En el que portem d'any ja s'han denunciat 10 casos més d'agressions sexuals múltiples que en tot el 2017. Hi ha estudis que alerten que 3 de cada 10 homes (molts dels quals són joves o menors d'edat) troba excitant forçar una dona i que un 15% ho faria si això no tingués conseqüències penals. Vet aquí l'oportunitat perduda amb la sentència de La Manada. Podia haver estar exemplar per dissuadir futurs agressors, però envia el missatge contrari.
Per això moltes de nosaltres ens hem fet la promesa que no callarem i no descansarem fins que s'entengui que només sí és sí. I no hi ha excusa que valgui.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
