,
07/03/2019
Reflexions
La igualtat real entre homes i dones és l'objectiu a aconseguir
Foto:
Samantha Sophia on Unsplash

Nosaltres sí que ens farem sentir

Hi han tornat. Després de "Los niños tienen pene y las niñas tienen vulva. Que no te engañen", els autors d'aquesta barrabassada presenten "No es violencia de género. Es violencia doméstica. Las leyes de Género discriminan al hombre", un missatge que es pot llegir en un autobús que recorre pobles i ciutats de tot l'estat espanyol, o mira de fer-ho (ja que diverses administracions l'han vetat, amb bon criteri per a mi). Que ho expliquin a les milers i milers de dones que són o han estat víctimes d'aquesta xacra social, un miler de les quals han mort a mans de les seves parelles o exparelles arreu de l'estat des del 2003!

Us confesso que em costa gestionar els pensaments que em venen al cap. Miro de contenir-los perquè la diria massa grossa. Negar l'existència de la violència contra les dones (i altres col·lectius) pel sol fet de ser-ho quan la darrera dècada s'ha cobrat la vida de 104 dones només a Catalunya, quan fins al tercer trimestre de 2018 es van presentar més de 12.000 denúncies per violència masclista o quan el telèfon 900 900 120, d’atenció a les dones, va rebre més de 8.800 trucades entre el gener i l'octubre és una animalada tan gran que la considero un insult i un menyspreu vers totes aquelles dones que la pateixen.

Afirmar que les lleis que vetllen per protegir-les i per evitar qualsevol tipus de discriminació (a les quals, encara avui, hem de fer front pràcticament totes les dones) marginen els homes podria fer riure si no fos tan greu. Com bé assegurava la professora de Filosofia i col·laboradora del setmanari Nova Tàrrega, Montse Garcia, a La pastilla vermella titulada  'Ideologia de gènere': un diccionari de batalla, la violència vers els homes no existeix. "No hi ha violència contra els homes pel sol fet de ser-ho. Sí que s'exerceix contra homes per no ser prou homes, ser homosexuals, o per ser negres." Ras i curt.

Davant missatges com els que publicita l'esmentat autobús, les i els qui defensem la igualtat real entre homes i dones, reivindicació que cada 8 de març inunda els carrers, tenim l'obligació d'aixecar la nostra veu. Davant els qui ens titllen de feminazis per voler una societat més igualitària, no podem dubtar. Tenim #1000Motius per fer-nos sentir avui i tants cops com calgui. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.