,
03/10/2019
Reflexions
La foto que el Grup Alba va compartir a les xarxes socials
Foto:
Grup Alba

Petits gestos poderosos

No fa gaire es va fer viral una fotografia que el Grup Alba va compartir a les xarxes socials, on es veia un sobre marró amb una nota. Era la seva forma d'agrair a la Mariona, l'autora de la missiva, la seva ajuda. I és que la nena, de vuit anys, explicava a la carta que dóna a l'entitat els diners que havia recaptat amb la paradeta solidària que havia muntat aquest estiu.

En menys de 24 hores, el post de l'Associació Alba havia aconseguit que es compartís 93 cops i havia robat el cor de, com a mínim, 272 tuitaires. A Instagram, la foto sumava una desena de comentaris i 281 likes. Però els resultats encara eren més espectaculars a Facebook, on 800 usuaris havien reaccionat (positivament) a la notícia, compartida més de 340 cops i amb un reguitzell de gairebé 60 comentaris.

Són unes xifres espectaculars que demostren que el món és ple de bona gent i amb bona voluntat, que s'entendreix amb un gest d'aquestes característiques (almenys vull veure-ho així. Resulta més esperançador i estimulant). Però els números que us he donat també posen de manifest que accions com la de la petita Mariona escassegen o, diguem-ho d'una altra manera, són singulars. 

El mateix dia que la Mariona havia deixat els estalvis que havia aconseguit aquest estiu amb esforç i dedicació a les portes de l'Associació Alba assistia a una festa d'aniversari d'una nena de la mateixa edat que es lamentava a la seva mare per haver rebut pocs regals. És l'altra cara de la mateixa moneda. 

Vivim en una societat que fomenta l'egoisme i l'hedonisme desmesurats, on valors com l'altruisme i la generositat es conreen més per postureig que amb una clara voluntat d'ajuda i servei als altres. És per això que petits gestos com el de la Mariona tenen el poder d'emocionar, meravellar i generar admiració; perquè són l'excepció que confirma la regla. 

Però sabeu què? És a les nostres mans, de tots nosaltres, fer que accions com aquesta deixin de ser una anomalia. Aleshores no es farien virals, deixarien de ser notícia, és cert. Però seria símptoma que la nostra societat avança per ser més justa i igualitària. 

Aquest article va dedicat a la petita Mariona pel seu gest i a la seva família per transmetre-li els valors que l'han fet possible.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.