,
28/03/2018
Reflexions
La il·lustració relativa a #PrimaveraCatalana que circula per les xarxes socials

Primavera a la catalana

Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil. Per això, avui us escric des del cor i entono el mea culpa si decebo algú. Procuro fer-ho, com sempre, amb honestedat i tenint ben present qui pensa diferent, perquè estic convençuda que si els polítics (aquí i allà) fessin el mateix avui no parlaríem en els termes que ho fem. Ho he dit manta vegades.

#PrimaveraCatalana omple les xarxes socials des que va saltar la notícia que el jutge Llarena decretava l'ingrés (més ben dit, reingrés) a presó de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell i milers de ciutadans van sortir al carrer a protestar. 

#PrimaveraCatalana. Una nomenclatura que recorda l'onada de protestes dels països àrabs a finals del 2010 i principis del 2011 i que, malgrat ser motor de canvi, tenen una connotació negativa que no em puc treure del cap: les víctimes mortals. D'aquí que el concepte m'incomodi. 

Com em neguiteja, i no pas poc, que cada cop hi hagi més gent que manifesti obertament que la sortida passa per l'enfrontament obert. Cal fer una "primavera a la catalana", pacífica i cívica, perquè al meu entendre, la violència abocaria el procés a l'abisme, liquidaria el que ha aconseguit fins ara i seria un greu error sobretot ara que l'opinió pública internacional qüestiona sense embuts les maneres del govern espanyol; ara que aquest "afer intern" ha deixat de ser-ho. 

Ho demostra el dur editorial que el diari britànic The Times signava dilluns, en el qual retreu a Rajoy que no s'hagi preocupat de saber el motiu pel qual una part tan important de catalans vol la independència, o les paraules d'un dels principals diaris alemanys que sosté que "organitzar un referèndum tot i contradir el Constitucional i el govern central no és un crim sinó confiar en la democràcia per aconseguir un objectiu polític". Recalco, polític.

Només espero que qui té la capacitat, i les eines, per resoldre el conflicte ho tingui present i, si governa per a tots com ven, per fi tingui en compte els més de 2 milions de catalans que volen marxar d'Espanya. Empresonar els seus representants no els farà canviar d'opinió. Alguna oferta, potser sí.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.