,
02/05/2019 - 00:00
Reflexions
Foto:
William Iven on Unsplash

Primer embat superat

El Centre d'Investigació Sociològica (CIS) la va encertar. Diumenge a la nit els seus responsables devien aplaudir amb les orelles, com també ho devia fer Pedro Sánchez, que sembla que seguirà a la Moncloa els propers quatre anys, o la gent d'Esquerra, vencedora de les Eleccions Generals del 28-A a Catalunya.

Diumenge vaig dormir una mica més tranquil·la en comprovar que el tripartit de dretes no sumava. Malgrat el CIS no les tenia totes. Així doncs, en certa manera respiro alleujada però encara em costa ser optimista. M'explico. 

El PSOE treu pit i afirma que si amb 85 diputats podia governar en solitari més ho pot fer ara amb 123. Raó no li falta. Però abans de governar, el reescollit president ha de garantir-se la investidura. Com ho pensa fer és a hores d'ara una incògnita, ja que cap dels seus possibles "socis" no li vol donar un xec en blanc. Si opta a negociar amb Albert Rivera, rebel·lant-se contra els seus propis votants, ves a saber quines condicions posarà sobre la taula el líder taronja (tremolo només de pensar-hi)! En canvi, si prefereix parlar-ne amb Podem i les formacions independentistes...

Però Pedro Sánchez no sembla pas tenir ganes de negociar amb els 22 diputats que sumen ERC i Junts x Catalunya (ni ell ni els poders fàctics de Madrid); però al meu entendre seria la decisió més sensata si és que vol trobar un camí que ens permeti sortir de l'atzucac on som. Per a mi, cedir davant Cs per aconseguir, encara que només sigui el suport per sortir investit, poc contribuiria a resoldre el conflicte. En canvi, tornar-se a asseure a la taula de diàleg amb Catalunya, com a mínim, no empitjoraria les coses. Caldrà veure a quines pressions cedeixen els socialistes. I tot apunta que no ho veurem fins passat el 26-M, que alguns veuen com el partit de tornada.

Deia dilluns la vicepresidenta Carmen Calvo que "som el socialisme al qual li agrada governar per canviar les coses", doncs a veure si amb el tema català són valents i les canvien per a bé, que comença a ser hora.

Hem superat (amb nota, diria jo) el primer embat electoral. Agafem aire pel que vindrà. Ves a saber les turbulències que han d'arribar... La primera, ja la tenim aquí amb el veto a la candidatura de Carles Puigdemont a les europees.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018 - 00:00
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017 - 00:00
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017 - 00:00
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017 - 00:00
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017 - 00:00
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017 - 00:00
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017 - 00:00
Les dones som les úniques que podem parir.