,
24/06/2015
Reflexions

Qui pagarà els plats trencats?

Només queden tres mesos per al 27-S, jornada en la qual s’han de celebrar unes eleccions transcendentals per al futur de Catalunya, i el més calent encara és a l’aigüera. El camí cap a les considerades plebiscitàries avança i l’enrenou és més gran que mai.

Després que la setmana passada fóssim testimonis de l’“inevitable” divorci entre CDC i UDC, dissabte passat el president Mas encetava la precampanya amb una proposta que sembla que només “els seus” veuen clara, i dilluns remodelava el Govern després de la sortida dels consellers d’Unió del Govern. Artur Mas assumeix el repte de tornar a posar “el turbo de la il·lusió” a dalt de tot i assegura que ara ho farà amb un Govern que treballa plenament pel sí-sí. De nou, bones intencions.

Cert és que ara mateix l’independentisme no està eufòric, però em sembla que no és pas el que necessitem ara mateix. Em dol en l’ànima, però per una vegada estic d’acord amb els partidaris del no-no quan argumenten que ha passat molt de temps d’ençà del 9-N i encara ningú no ens ha explicat com serà el nou país que volem construir a partir del 27-S.

Ara mateix, el que necessitem (més els indecisos o els partidaris de mantenir l’statu quo actual que no pas els independentistes) no és il·lusió (si les coses marxen com cal l’olla bullirà per si sola) sinó arguments, raons de pes, perquè en les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya el vot independentista sumi una majoria clara al Parlament i eviti el daltabaix que suposaria que el resultat dels comicis llencessin per la borda el camí que hem recorregut fins ara. L’oportunitat que tenim al davant és única i irrepetible. Espero que tothom tingui ben clar que el 27-S ens hi juguem molt (hi ha en joc la nostra dignitat com a poble).

No n’hi ha prou amb vendre fum, ara ja no. Els resultats de les darreres municipals demostren que la gent ja no està per punyetes i vol resultats clars, busca solucions als problemes reals del país i no es conforma amb qualsevol pedaç. Exigeix que els remeis que es plantegin apuntin ben alt, reclama que el 27-S els catalans puguem escollir si volem fer el nostre camí amb Espanya o sense i, en el cas de triar la segona opció, cap on caminar.

Som molts els que estem disposats a entrar al laberint de la independència si això suposa “crear” un país millor, un país més just. Però en volem garanties, perquè sabem que, si la cosa fa figa, nosaltres, com sempre, en pagarem els plats trencats.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

19/08/2020
LOURDES CARDONA
24/07/2020
Diria que faig una vida senzilla, només esquitxada de tant en tant pel luxe de viatjar fora de les fronteres del nostre país (cosa que des que sóc mare passa, essent molt generosa, un cap de setmana a l'any).
21/05/2020
A mitjan de febrer (bufa, sembla que sigui fa una eternitat!) vaig dedicar un article dels meus articles a Nova Tàrrega (aquí te'n deixo l'
16/04/2020
El coronavirus fa estralls entre la població de més edat. Bona part de les persones que han mort per culpa de la malaltia per la qual el 2020 passarà a la història tenien fets els 80 anys.
21/03/2020
Reconec que ser optimista amb la que tenim a sobre, em costa (el meu estat d'ànim avui en res s'assembla al de fa una setmana).
06/03/2020
Hem avançat. No hi ha cap mena de dubte.
21/02/2020
"Et faré anar a collir olives aquest any!", em deia el padrí quan ruixava la verdura o l'amanida amb més oli del que ell creia necessari.