,
13/03/2018
Reflexions
Imatge d'unes nenes mostrant missatges protesta
Foto:
Nicole Adams on Unsplash

Si totes les dones s'aturen, s'atura el món sencer

Són moltes les veus, masculines però també femenines, que han qüestionat la vaga feminista d'aquest 8-M. Un dels darrers a fer-ho es va quedar ben descansat. Per al bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, el dimoni s'amaga rere el "feminisme radical", que, al seu parer, juga contra les pròpies dones. Per al religiós el que ens convé és un "feminisme sa", un feminisme mutilat (diria jo) que no aspiri a un canvi radical de la nostra societat per posar fi, d'una vegada per totes, a la discriminació per raons de gènere.

No em neguareu que afirmacions com les del bisbe Munilla ens donen energia suficient per alçar la nostra veu per fer que ningú ignori les peticions i propostes d'una part tant important de la població. Però si us en calen més, les impulsores de la vaga de dones del passat 8-M exposen a la seva web (vagafeminista.cat) una pila d'arguments pels quals les dones que defensem la igualtat havíem de secundar la vaga.

Encara que no ho féssiu, si després de llegir el seu argumentari us en penediu, no patiu. Canviar la nostra societat no és cosa d'un sol dia i mai és tard per posar-s'hi. Potser no compartim fil per randa tot el que s'hi detalla, però segur que la majoria de nosaltres ens hi veiem més o menys reflectides i, en conseqüència, compartim posicions.

Oi que volem posar fi a totes les violències masclistes? Oi que n'estem tipes d'agressions, humiliacions, marginacions o exclusions? Oi que no volem que es discrimini les persones per la seva orientació o identitat sexual? Oi que el treball domèstic i de cures continua recaient sobre les nostres espatlles i no se'ns reconeix com voldríem? Oi que rebutgem cobrar menys que els nostres companys homes per la mateixa feina? Oi que volem ser lliures per escollir sobre el nostre propi cos i que no se'ns criminalitzi per fer-ho? Oi que volem que totes les dones, sigui quin sigui el seu origen, tinguin garantits els mateixos drets?...

Per tant, més enllà de la repercussió que pugui arribar a tenir la vaga (que van secundar milions de dones arreu del món), cal que les dones que vulguem que les coses canviïn ens hi arromanguem. Si totes ens aturem, s'atura el món sencer.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.