,
31/01/2018
Reflexions
Meritxell Serret al parc de la Bassa Roja de Vallfogona de Balaguer
Foto:
Lourdes Cardona

Somiar per després topar amb la realitat

El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom. Sense dubtar-ho m'hi acosto i ens fem una càlida abraçada mentre li dic, amb els ulls negats d'emoció: "Meritxell no saps quant t'hem trobat a faltar!". I ella respon un: "Com esteu, bonica?". En despertar topo de morros amb la realitat. La Meritxell, com Toni Comí, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Carles Puigdemont, encara és a Brussel·les; i els Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forn segueixen empresonats.

Amb Meritxell Serret, consellera d'Agricultura del govern de Puigdemont, no som amigues íntimes, però en un poble petit tots ens coneixem i amb qui més qui menys tenim coses en comú. Amb ella vaig compartir la meva etapa com a directora de la revista local El Xop, que edita l'associació cultural homònima. Ella em va convèncer de no tirar la tovallola a la mínima de canvi, ella és una de les persones que m'han ensenyat com d'útil és a la vida mantenir la serenitat, ella em va contagiar la vocació de servei al nostre poble.

Malgrat no formar part del seu cercle íntim la seva absència em cou. I això que, tot i que sempre que podia deixava l'etiqueta protocol·lària que suposa el títol de "consellera d'Agricultura" per ser simplement la Meri, la dona simpàtica i riallera que tots coneixem, des que era consellera era més senzill veure el cotxe oficial aparcat al portal de casa seva que no pas a ella!

M'indigna pensar cada cop que em trobo els seus pares que els tinc més a prop jo que ella, m'enutja que no ho tingui fàcil per parlar amb els seus germans, em dol saber que no pot acaronar els seus nebots quan li plagui... M'irrita perquè no ha robat, no ha mort ningú, no ha fet mal a ningú. Se l'acusada d'un delicte de rebel·lió. Però al meu entendre l'únic crim que ha comès és lluitar per allò que es va comprometre a defensar. Malgrat estiguem a les antípodes de les seves idees polítiques (les de la Meri i la resta d'encausats), no podem permetre ni justificar enviar-los a la garjola o condemnar-los a l'exili. Així no es resol res. En quina posició queda la democràcia si els polítics tenen via lliure per desfer-se de qui no pensa com ells?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

02/06/2017
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, és sens dubte un dels bisbes catalans i espanyols més mediàtics.
07/04/2017
Promeses de pa sucat amb oli. Això és el que és la suposada "pluja de milions" que el president del Govern central, Mariano Rajoy, va anunciar el passat 27 de març durant una visita a Barcelona.
15/03/2017
Feia temps que no en parlava. No recordo quant fa del meu darrer #entreblancinegre sobre el tema.
08/03/2017
Divendres passat per a mi era dia de tertúlia a Ràdio Tàrrega.
25/01/2017
Respecte. Mot que segons el Diccionari de la llengua catalana té les següents deficions:
13/01/2017
El cor dividit és el que devem tenir la immensa majoria de mares treballadores que tornem a la càrrega, a la rutina laboral, un cop esgotada la baixa per maternitat.
15/07/2016
“De rubinades ‘històriques’ com la de 1874, com la de fa 26 anys, que es va cobrar la vida d’un home al Talladell, o com la de dilluns segur que en veurem de tant en tant, però hem de procurar que no passin a la història pel nom