Jump to navigation
Les dones som les úniques que podem parir. És així, sempre ho ha estat i probablement sempre ho serà; tot i que vés a saber si mai la ciència, que avança a pas de gegant, no acabarà fent possible que la gestació deixi de ser un patrimoni exclusiu nostre...
Discriminar-nos per aquest fet no té nom, em falten paraules per qualificar-lo. Però malgrat els esforços i la lluita de totes nosaltres i de tantes i tantes dones que ens han precedit en la defensa dels nostres drets i en la promoció de la igualtat real entre homes i dones, encara hi ha empreses (la majoria de les quals dirigides per homes, sigui dit de passada) que tenen en compte el sexe i/o la voluntat o possibilitat de tenir descendència dels seus futurs treballadors.
El cas més recent, i escandalós diria jo, és el d'una coneguda aerolínia espanyola que demanava un test d'embaràs a les dones que volien entrar-hi a treballar. Ella, l'empresa, s'escudava dient que es tractava d'una "mesura cautelar" perquè la normativa aeronàutica prohibeix volar a qualsevol tripulant des del moment que se'n sap l'embaràs. Alhora, assenyalava que no ha deixat mai de contractar cap dona pel fet d'estar embarassada si complia els requisits per al lloc de treball.
Aquests arguments no van convèncer el govern balear, que va imposar una multa de 25.000 euros a l'aerolínia perquè "cal desterrar qualsevol pràctica que pugui limitar l'accés a la feina per part de la dona treballadora, i sobretot en una qüestió tan sensible com és l'embaràs", segons ha explicat el conseller de Treball del govern de les Illes, Iago Negueruela.
La companyia, finalment, ha rectificat i deixarà de demanar un test d'embaràs a les dones que es presentin als seus processos de selecció laboral, com tampoc el demanava als seus companys homes. El motiu, no sabem si és tant la sanció econòmica com la mala premsa que generen decisions així.
Com a dona, i sobretot com a mare de dues criatures petites, aplaudeixo decisions com la del govern balear. Mesures que busquen la complicitat de l'empresa privada per desestigmatitzar un binomi que sembla impossible són més que benvingudes. Ser dona treballadora i mare és compatible. Potser no sigui fàcil, però és possible. Per què encara hi ha qui no s'ho creu?
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
