Jump to navigation
Que el govern de Pedro Sánchez aprovés la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros és una molt bona notícia. Però fa ballar el cap a les entitats d'atenció a les persones amb discapacitats, que veuen difícil assumir de patac aquest increment del 22% dels sous que paguen als treballadors dels seus Centres Especials de Treball (CET) sense suport. Per a ells és un caramel enverinat.
És per això que el passat 31 de gener un miler d'usuaris i treballadors de les 17 entitats que agrupa la Federació Allem, van manifestar-se a Lleida reclamant tornar a ser visibles tant als ulls de la Generalitat com de l'administració central. Allem va oferir dades de la batzacada que suposa l'augment de l'SMI: té un impacte d'1,5 milions d'euros a les comarques de Lleida i posa en perill 650 llocs de treball "especials", perquè no podem pas oblidar la "funció social" que fan els CETs, ja que aquests centres "donen feina i salari digne a gent que una empresa ordinària no contractaria", com va assegurar Jordi Morillas, portaveu d'Allem.
Ara bé la pujada de l'SMI és només la gota que ha fet vessar el got, ja que les entitats socials fa temps que sembla que han desaparegut per a les administracions. "Vivim una situació insostenible des de fa 10 anys amb retallades i ajuts congelats", denuncien. D'aquí que hagin decidit aixecar la veu i donar visibilitat a les seves reivindicacions.
En el cas concret del Grup Alba (Tàrrega) per aplicar l'increment de l'SMI als 122 treballadors del CET necessita 200.000 euros més a l'any. Per fer-hi front, ha anunciat que "incrementarem les tarifes de serveis i productes, oferirem nous serveis i reduirem les despeses, tant en personal com en serveis externs, a banda de congelar el salari de tota la plantilla", com va explicar Maite Trepat, directora del Grup Alba.
Però aquestes mesures, malauradament, no seran suficients perquè ja hi ha empreses que els han rescindit els contractes en no poder fer front a la pujada de preu del servei. Tenim mala peça al teler si les administracions no es conjuren per recolzar aquestes empreses sense ànim de lucre, l'objectiu de les quals és "oferir una atenció integral a totes aquelles persones amb qualsevol tipus de discapacitat, col·lectius de joves i infants, gent gran així com altres col·lectius en risc d'exclusió, partint de les seves necessitats i els seus interessos i els de les seves famílies, amb la finalitat d'aconseguir el seu màxim desenvolupament humà i la seva màxima inclusió dins la societat".
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
