,
23/06/2021
Reflexions
La porta d'una cel·la entreoberta
Foto:
Photo by <a href="https://unsplash.com/@huefnerdesign?utm_so

Un primer pas

Se n'ha parlat a bastament les darreres setmanes davant la imminent aprovació dels indults als nou líders independentistes empresonats (presos polítics per a mi) arran dels fets de l'1-O; una mesura que arribava dimarts, després que Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell i Dolors Bassa hagin passat més de tres anys entre reixes. L'endemà que el Consell d'Europa reclamés els indults, la retirada de les euroordres contra els membres de l'executiva de Carles Puigdemont a l'exili i la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició.

Aquesta organització internacional sosté que les penes imposades pel Tribunal Suprem són "desproporcionades". 

Tot el contrari del que pensen els partits situats a la dreta del PSOE i el mateix Suprem, que va considerar que seria una "solució inacceptable". De fet, certes formacions, que han fet campanya (sortosament amb poc èxit) contra la mesura de gràcia, ja havien anunciat que els recorrerien abans no es fessin públics.

L'executiu que presideix Pedro Sánchez concedeix els indults per "tancar ferides" en pro de la "concòrdia, el diàleg i l'entesa" i per deixar enrere "la venjança", que és el que ha marcat l'actuació dels poders de l'Estat vers els líders independentistes que van organitzar el referèndum de l'octubre del 2017 i, de forma indirecta, els ciutadans que representaven. 

El fet que els presos i preses polítics puguin sortir de la presó posa fi al seu patiment i el de les seves famílies, però no resol el conflicte polític sense precedents que tenim sobre la taula, ni tanca ferides, com a molt hi posa una tireta. En seria un millor remei l'amnistia, que el Consell d'Europa no avala. Els indults potser que siguin un primer pas, però en calen molts, molts més. La repressió contra l'independentisme no s'atura; segons Òmnium hi hauria més de 3.000 persones amb processos oberts (maniobres del Tribunal de Cuentas a banda). Tanmateix, els socialistes han estat valents i han sortit de la seva zona de confort, al contrari del que va fer el PP de Mariano Rajoy, l'immobilisme del qual va contribuir a ampliar l'escletxa. Negociar suposa moure's, més o menys, dels posicionaments inicials si es vol arribar a acords. Veurem què passa ara; espero que els indults no siguin un caramel enverinat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.