,
16/01/2019
Reflexions
Una noia amb una pancarta defensant els drets de les dones
Foto:
T. Chick McClure on Unsplash

Una oportunitat perduda

Aquest inici d'any no m'agrada. Ja té unes quantes coses que voldria canviar, la que més m'enfurisma de les quals m'interpel·la directament com a dona. No us fa bullir la sang la quantitat de notícies de violacions en grup que s'han produït darrerament?

És l'efecte de la laxitud de la Justícia amb els violadors. És el missatge que us deia fa uns mesos que s'enviava permetent que els membres de La Manada seguissin el seu dia a dia malgrat haver estat condemnats a 9 anys de presó (vegeu l'article del 6 de juliol passat).

Haver desaprofitat l'oportunitat de dictar una sentència que deixés ben clar als agressors que obligar una dona a mantenir-hi relacions sexuals és inadmissible i es paga car sembla haver fet que altres grups d'homes (molt joves, per cert) s'hi hagin emmirallat, hagin seguit els seus passos i s'hagin organitzat per abusar sexualment o violar dones perquè les conseqüències que té són "assumibles".

Els darrers casos amb més ressò són el dels quatre joves detinguts per violar una noia sota els efectes de l'alcohol i les drogues la nit de Nadal a Alacant o el de dos homes que van violar una menor la nit de Cap d'Any a Castelló; però no cal anar gaire lluny per adonar-nos que és una realitat que ens toca de prop. Tots ens haurem assabentat de la investigació que duen a terme els Mossos d'Esquadra arran de la denúncia presentada per una jove de la Seu d'Urgell que la matinada del 25 de desembre hauria estat agredida sexualment per sis homes.

De gener a octubre es van presentar a Lleida un total de 126 denúncies per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, una vintena més que en tot el 2017, segons publicava Segre (vegeu l'edició del 31 de desembre). Amb aquestes dades a la mà, i sentint els discursos de determinades formacions polítiques que reneguen de la Llei de violència masclista, mirar amb optimisme i confiança el futur es fa complicat.

Però no podem tirar la tovallola i tots els qui creiem que cal fer alguna cosa perquè els nostres joves deixin de veure la dona com un objecte que poden fer servir a plaer, tots els que defensem la igualtat entre homes i dones, ens posem les piles. No s'hi val a badar! La realitat apressa.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.