Jump to navigation
A mitjan de febrer (bufa, sembla que sigui fa una eternitat!) vaig dedicar un article dels meus articles a Nova Tàrrega (aquí te'n deixo l'enllaç) a parlar sobre la responsabilitat que tenim les consumidores en potenciar un model de comerç o un altre arran del neguit que tenien les comerciants targarines davant el tancament de diversos establiments al centre de la ciutat. Les qui em vau llegir segur que entre línies vau captar quina és la meva aposta com a consumidora, oi?
De ben segur que els maldecaps de botigueres i restauradores de Tàrrega (i d'arreu) no han fet altra cosa que incrementar des d'aleshores (el culpable, tots sabem qui és). Però el que no ha canviat, ans al contrari, és el meu convenciment que les clientes hem de ser consumidores responsables. No hi ha excusa que valgui.
Davant el dilema de compra online a l'altre cap de món versus compra de proximitat, ho tinc clar. Em quedo amb aquella mena de comerç que em saluda pel nom en creuar la porta, que demana com estic quan vaig a comprar el pa, que em serveix el cafè com m'agrada, que sap quin és el formatge que més sortida té a casa o quina mena de roba m'escau millor; aquell tipus de comerç que garanteix la feina dels meus veïns, perquè, de retruc (no ens enganyem), garanteix la meva... i, si hi sumem que en molts casos compra de proximitat és sinònim de sostenibilitat... Bingo!
Per això, el meu article d'aquesta setmana és per a elles: per a totes les comerciants, tant a les que han apujat la persiana dia a dia perquè a la resta no ens faltés de res, a les que l'han mantingut abaixada per responsabilitat, com a les que han fet gala de creativitat per estar al servei de qui les necessitava o, com a mínim, mantenir el contacte amb les seves clientes.
Ara, un cop ja hem comprovat de primera mà com serien els nostres pobles i ciutats sense botigues, ens toca a nosaltres, les compradores, fer xarxa amb elles; perquè en situacions com l'actual ens han demostrat que hi són, que podem comptar amb elles: reinventant-se, unint esforços i creant noves iniciatives, modificant la seva manera de treballar i de servir-nos, empescant-se-les per fer-ho tot més fàcil...
Malgrat les dificultats presents i futures tornen a obrir amb la voluntat de sembrar confiança (eslògan de la campanya que Foment va posar en marxa dilluns) i sabeu què us dic? En vull sembrar amb elles, m'hi acompanyes?
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
