L'escollit: 'Un libro de mártires americanos' - Joyce Carol Oates

Un viatge magistral de més de vuit-centes pàgines. Oates posa damunt de la taula un dels temes més controvertits de la nostra societat: l'avortament. L'assassinat d'un metge avortista i idealista dut a terme per un extremista religiós totalment contrari a l'avortament i lliurat per complet a la causa del dret a la vida a qualsevol preu, li serveix a l'autora per mostrar els dos punts de vista tan oposats i enfrontats del tema. Intel·ligent Oates en la manera de fer-ho: parlant de cadascun d'ells però sense destacar ni voler influir en un per sobre de l'altre. Però no es queda aquí l'atrevida aposta de la novaiorquesa, ja que aniran apareixent més temes: la pena de mort, la família, la religió, fins i tot el racisme, la desigualtat i el masclisme en l'esport (en concret en la boxa femenina). En definitiva, el que aconsegueix Oates és retratar la societat i la política americana, mostrant també algunes de les seves vergonyes, servint-se d'una absorbent història com a encertada excusa.

"Hay una guerra en este país, una guerra que siempre ha existido. Los que somos racionalistas nunca la podremos ganar, porque la irracionalidad americana dispone de una voluntad más fuerte, más primordial y más rencorosa. ¿Cómo es la cita? «Mi país, tenga razón o esté equivocado», ese patriotismo enfermo, servil. Y ese patriotismo es un Dios-ismo, porque son todos cristianos. A lo más que podemos aspirar es a evitar una derrota completa."

Molt interessant veure el rumb que pren la vida de cadascuna de les famílies després de perdre als seus pares/marits, el nou rol que adoptaran les dues mares, que deixaran d'actuar com a tals, i curiós el motiu a través del qual, al cap d'alguns anys, acabaran trobant-se una filla de l'assassí amb una altra de l'assassinat.

És un viatge llarg i que pot fer mandra d'emprendre’l, és cert. Però una vegada t'hi endinses, Oates aconsegueix portar-te al seu terreny d'una manera subtil, gairebé sense que te n’adonis, trobant-te de cop reflexionant sobre certs aspectes morals que tal vegada ni t'havies plantejat abans.

Aquí no hi ha palla, tot encaixa, cada paraula serveix, cada pàgina és necessària. Fins i tot m'atreviria a dir que aquesta és la seva obra mestra. I això és molt atrevir-se tractant-se de la Oates.