L'escollit: 'Tan poca vida' - Hanya Yanagihara

23/03/2017
"A Little Life" Quin preu té la vida quan ja no té valor?

Qualificada per molts com la millor, o si més no, una de les millors novel·les del 2016, amb l'ajuda d'una gran campanya de màrqueting, 'Tan poca vida' s’ha ben guanyat tots aquests elogis a base d’una commovedora, agònica i dura història que esdevé descarnadament brillant.

'Tan poca vida' ens relata més de tres dècades d’amistat de quatre amics: JB, Malcolm, Willem i Jude, que creixen junts a Manhattan. Tots quatre han de sobreviure a l’èxit i al fracàs, tots ells amb un somni i una idea molt peculiar de la intimitat, una manera d’estar junts basada en poques paraules i molts gestos. A poc a poc, tot es va centrant i girant al voltant d’en Jude, qui està marcat per un obscur i esfereïdor passat, el qual l’autora ens va descobrint de forma lenta i estudiada a cops de petites dosis perfectament administrades. Ara, ja sent adult, en Jude ha d’aconseguir gestionar-lo de la millor manera, i serà difícil, molt difícil. Assistim a la seva incapacitat per comunicar-se, a la necessitat de ser tocat i estimat enfront l'aversió a què el toquin, a la seva particular visió de l’amor, l’amistat i la mateixa felicitat, i és que... Quina opinió es podria tenir de tot això quan ho has descobert i només ho has viscut en la seva pitjor cara?

La meravellosa portada descriu perfectament el sofriment del Jude (Orgasmic Man, Foto de Peter Hujar)
 

—¿Qué cree que le pasa a Felix? —le preguntó.

Jude no esperaba esta pregunta y tuvo que reflexionar antes de contestar.

—No creo que le pase nada, señor —señaló con cuidado—. Creo que sencillamente no es… —Estaba a punto de decir «feliz», pero ¿qué era la felicidad si no un lujo, un estado imposible de alcanzar, en parte por lo difícil que resultaba expresarla? No recordaba haber sido capaz de definir la felicidad en su niñez; solo había habido miseria y miedo o ausencia de miseria y miedo, eso último era todo lo que necesitaba o quería—. Creo que es tímido —concluyó.

Yanagihara encerta de ple descrivint el concepte de l’amistat entre homes, basat en els murs de contenció per parlar obertament de sentiments, les pors d’exposar-se i mostrar-se vulnerables, però també la lleialtat absoluta en aquesta, amb totes les seves conseqüències, la capacitat d’anar-se rescatant els uns als altres de les dificultats a base de gestos i silencis que, de vegades, parlen millor que les paraules.
L’autora desgrana de manera subtil i intel·ligent, amb un lent però constant degoteig, l’aterridor passat d’en Jude, tots els seus sofriments que han marcat el seu present i futur. 

"No creo que la felicidad sea para mí."

Yanagihara ens fa sentir i viure, intima i intensament, els aconteixements narrats, interpretant quasi a la perfecció el que diuen i callen els homes
 

És precisament això, l’ansietat que ens envaeix mentre llegim, el mateix morbo i voyeurisme del relat, o recordant com quan érem nens i ens tapàvem els ulls quan quelcom ens feia por, però deixàvem una petita escletxa entre les mans per mirar, el que ens manté enganxats a la història fins al final.

No t’espantis, però això si, prepara’t, són mil pàgines molt dures, que et deixaran ben tocat, a no ser que tinguis un cor de ferro, i que et faran reflexionar constantment. I ara la pregunta que us fareu si encara no l’heu llegit, per què recomanar-lo després de tot el descrit? Doncs molt fàcil, perquè si t’agrada que una història no et deixi indiferent, si vols riure, plorar, apesarar-te, emocionar-te, commoure’t, apassionar-te, vibrar... aquesta és, sens dubte, la millor lectura per tal escomesa, perquè, al cap i a la fi, i encara que en contraposició al títol, no són precisament aquests els sentiments que ens donen vida?

Títol original: A Little Life
Edició castellà: Tan poca vida - Editorial Lumen
Traducció: Aurora Echevarría Pérez
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.