L'escollit: Les Noies - Emma Cline

" Volví la mirada por las risas, y seguí mirando por las chicas."

Amb aquesta frase, contundent i decisiva, ja que marcarà la resta de la novel·la, comença la història de l’Evie Boyd, una aparentment innocent, insegura i solitària noia de 14 anys, a punt de creuar la delicada i complexa línia que separa l’adolescència del món dels adults.

Estem a Califòrnia, any 1969, l’Evie entra en contacte fortuïtament amb un grup de noies que formen part d’una comuna hippie dirigida per una espècie de guru i músic amb aspiracions, el Rusell. Aquest, imprimeix una espècie d’aura extremadament influent sobre elles, un domini absolut sobre la seva ment, sexualitat i els seus actes. L’Evie és infeliç, es manté instaurada en una rebel·lia constant enfront de la forma de vida que se li vol aplicar, no desitja altra cosa que trobar el seu lloc, i sota aquesta premissa, canvia la seva llar pel ranxo, on es queda fascinada per tot el que hi troba, una espiral de drogues psicodèliques, amor lliure, desconnexió del món exterior mitjançant un estil de vida propi, tot creat, això si, sota la total influència del Rusell. Allí, i veu l’oportunitat de sentir-se valorada i de donar sentit a la seva existència.

“Pero el rancho demostraba que se podía vivir a un ritmo más extraño. Que se podían derivar esas insignificantes debilidades humanas y adentrarse en un amor más grande. Yo creía, a la manera de los adolescentes, en la superioridad y el acierto absolutos de mi amor. Mis propios sentimientos daban forma a la definición. Ese tipo de amor era algo que ni mi padre, ni siquiera Tamar, podrían entender nunca, y por supuesto tenía que marcharme de allí”

La història està clarament inspirada, que no basada, en els macabres assassinats perpetrats per la secta del Charles Manson, però no et confonguis, aquí no hi trobaràs una reconstrucció detallada dels fets escomesos, és un relat sobre els conflictes de l'adolescència dins una família desestructurada, uns pares separats amb més interès a refer la seva vida (ell un faldiller i ella una madura desesperada per no acabar els seus dies en soledat) que en prestar gairebé cap atenció en la transcendent etapa per la qual travessa l'Evie, el desenvolupament de la seva personalitat i la iniciació sexual.

La novel·la està dividida en dos fils temporals d'una mateixa persona, l'Evie. En la seva grisa i fosca vida adulta, marcada completament pel seu passat i que sembla incapaç de poder o voler superar, i la vida adolescent (amb més protagonisme), de creixement i construcció de la seva personalitat. Dins el relat, hi ha moments d'extrema sinceritat dels fets esdevinguts, que aconsegueixen que, encara que no compartim o secundem els actes o pensaments de l'Evie, l'entenguem perfectament.

"La mirada que me echó era amable pero perpleja. Vi que quería hacerme preguntas, pero debió de entender que yo no iba a explicar nada. El mundo secreto que habitan los adolescentes, y que sólo emerge de vez en cuando y por la fuerza, para acostumbrar a sus padres a asumir su ausencia. Yo ya estaba desaparecida."

Cal valorar en la seva justa mesura aquesta primera obra de la debutant i jove Emma Cline, qui, amb un estil molt personal i amb frases repletes de talent, aconsegueix que, encara que no ho hagis viscut en persona, t'endinsis d'una manera quasi exacta en l'atmosfera que ha construït i que ens acompanyarà durant les més de tres-centes pàgines de l'obra. Val a dir també, com és lògic, que s'hi aprecien certs aspectes a millorar, una millor construcció d'alguns personatges, a causa, segurament, del protagonisme i l'espai atorgat al principal, i una mica més d'equilibri entre les dues línies temporals. En tot cas, una excel·lent novel·la que no et deixarà en absolut indiferent, i que posa Cline en un lloc privilegiat dins els nous noms a tenir molt en compte de cara al futur.