Andreu Caralt: "Tots, sense excepció, han lamentat que van perdre la seva joventut"

El periodista presenta el seu llibre '3.669 biberons: història de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41' a Benifallet

Anna Zaera

19/12/2017

Activa't

La reconciliació com a valor ha tenir en compte va ser un dels objectius d l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-4 que menys visible va ser. El periodista Andreu Caralt amb el seu llibre '3.669 biberons: història de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 repassa la feina d'aquesta entitat, creada el 1982 pels propis biberons i que va culminar la seva activitat l'any 2014, davant la mort de la majoria dels seus impulsors. Caralt ha estat el primer investigador en accedir a l'arxiu complet de l'associació i ha dedicat el seu treball a deixar constància de l'esforç que durant tres dècades aquests homes van fer per recuperar la seva memòria històrica que és també la de tots. Caralt presentarà el seu llibre el proper divendres 22 de desembre a Benifallet.

"Són un exemple de com recuperar-se com a persona d'algunes de les pitjors experiències que pots patir a la vida, i un exemple del dany terrible que provoquen les guerres"

- És un llibre humà on s'aborda la vida quotidiana d'aquells joves a qui els va sorprendre la guerra. Dius que els combatents de la lleva del Biberó estaven molt lligats a les mares i moltes vegades no estaven molt formats en la ideologia que defensaven... Quines eren les seves obsessions al front?
Els joves de la lleva del Biberó que van voler anar a defensar la causa republicana ho van poder fer allistant-se com a voluntaris abans de la mobilització forçosa, que es va produir l'abril de 1938. Hi ha casos, però són minoria. El gruix dels membres de la lleva van ser mobilitzats per l'exèrcit republicà de manera obligatòria. Eren joves que en condicions normals haurien anat al servei militar als 21 anys, que estaven estudiant o fent d'aprenents, i que en la immensa majoria de casos no tenien una relació de parella estable. Estaven, doncs, molt vinculats al seu entorn familiar, on vivien. Per aquests biberons, la guerra va ser un malson. Van veure morir al seu costat, amics i coneguts. Van veure escenes horripilants, com la resta de soldats, d'altra banda. I la causa per la qual lluitaven va ser derrotada. El seu anhel, en termes generals, era tornar a casa i recuperar la vida perduda. La guerra, però, va ser només l'inici d'un llarg i penós periple per les presons, camps de concentració, batallons de treballadors i servei militar obligatori en el bàndol franquista. Hi ha molts casos diferents —també hi hem de comptar els ferits de llarga durada i els mutilats—, però en termes generals molts van recuperar la vida de civil uns sis anys després, entre 1944 i 1945. Tots, sense excepció, han lamentat que van perdre la seva joventut.

- Quins valors va defensar la seva associació que no ha tingut relleu?
L'associació defensava, entre d'altres, el valor de la companyonia, el pacifisme, el catalanisme i apel·lava a la reconciliació entre combatents. És aquest últim valor, el de la reconciliació, potser el que ha transcendit menys. Ells van participar en actes amb associacions de combatents de l'altra bàndol i la seva associació és, de fet, l'únic que conec on hi havia membres dels dos bàndols, perquè també hi ha biberons que van lluitar en el bàndol franquista, els residents als marges dret del Segre i l'Ebre, zona ocupada per Franco a partir de l'abril de 1938.

- Quina ha de ser la funció de la nostra generació respecte a ells?
Crec que són un exemple per a les noves generacions, per mi ho han estat, precisament per l'apel·lació a aquests valors i per la seva extraordinària tenacitat mostrada al llarg dels més de 30 anys de vida de l'associació. També un exemple de com recuperar-se com a persona d'algunes de les pitjors experiències que pots patir a la vida, i un exemple del dany terrible que provoquen les guerres. Recordar-ho és el millor antídot perquè les noves generacions no ho hagin de patir.

- Creus que hi ha interès a recuperar la memòria?
En relació a l'interès a recuperar la memòria, hi ha molts prismes per valorar-ho. En el nivell mediàtic, la memòria històrica és ben present, senyal que genera interès en els espectadors. En el nivell polític, l'interès és desigual i a cops l'interès partidista hi és massa present. En el nivell social, és en funció del teu entorn més proper. Sí que hem pogut constatar que en el nivell educatiu hi és molt poc present, és palpable que les generacions més joves tenen un major desconeixement d'aquests fets, però no per desinterès sinó perquè ningú, segurament, els ho explicat.

- Els biberons tenen algun paral·lelisme amb algun altre grup de combatents joves d'algun altre país o època. Alguna associació que hagis fet durant aquest temps?
En l'àmbit territorial, hi ha una associació d'excombatents amb trets semblants, és o era —no se si encara existeix com a tal— la Germandat del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, formada per veterans del terç, carlistes catalans que van lluitar al costat de Franco. En aquest sentit són semblants perquè les dues entitats estan impulsades i formades quasi en exclusivitat per catalans, abracen la protecció de la Mare de Déu de Montserrat. Els seus combatents van patir molt a la batalla de l'Ebre, on van coincidir. Biberons i requetès es van enfrontar, per exemple, a Vilalba dels Arcs. Després, la Germandat va erigir monuments a Vilalba on apel·laven a la reconciliació, com després farien els biberons, i alguns dels seus membres van participar en actes al costat de biberons. Així i tot en termes generals no tenien la mateixa edat, els requetès eren més grans.

- I d'algun altre país?
Ens va colpir poderosament la visita als cementiris militar de Normandia, on hi ha moltes làpides de soldats de 18 anys -l'edat dels biberons- als cementiris nord-americà, anglès, canadenc o alemany. Per tant, al desembarcament i batalla de Normandia van lluitar i morir molts soldats adolescents.