Tres escenaris de la Guerra Civil al Segrià

Endinsat en la història i descobreix aquests espais restaurats

David Sancho

17/12/2015

Entorn

L’any 1938, durant la guerra civil espanyola, les tropes del general Franco arribaven a les portes de casa nostra, a la línia formada pels rius Ebre – Segre – Noguera Pallaresa, i ocupaven la part més occidental del país. El front va romandre estabilitzat en aquesta línia durant mesos, fins que al mes de desembre del mateix any, les tropes franquistes travessaven aquests rius i inicien l’ocupació total de Catalunya. En el cas de la ciutat de Lleida el front passava pel bell mig de la ciutat, i moltes altres poblacions del Segrià i les comarques veïnes patien els estralls de la guerra. Avui en dia, podem seguir el rastre d’aquest conflicte visitant alguns espais que s’han recuperat. Ens seguiu?

1.- L’aeròdrom militar d’Alfès

L’aeròdrom d’Alfés va entrar en funcionament l’any 1929. Durant la guerra civil les autoritats republicanes van reconvertir-lo en un aeròdrom d’ús militar, ja que estava molt ben situat a mig camí de Barcelona i el front d’Aragó. L’aeròdrom es va militaritzar i s’hi van construir trinxeres, posicions antiaèries i un polvorí per tal d’abastir els avions que havien d’entrar en combat. Amb l’arribada de les tropes franquistes a la zona, l’aeròdrom va canviar de mans i va ser utilitzat per l’aviació italiana (aliada de Franco) pels seus objectius militars.

Avui en dia podem passejar per l’espai de l’aeròdrom d’Alfés i seguir un itinerari senyalitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, que ens permetrà descobrir alguna de les instal·lacions encara visibles. La més espectacular, però, és l’antic polvorí, que va recuperar-se l’any 2010 i que permet entendre millor l’ús militar que va tenir l’aeròdrom, així com la guerra aèria en general.

Fotografia: Turisme Alfés

Per més informació i visites guiades: www.turismealfes.wordpress.com

2.- La destrucció de Vilanova de la Barca

Que el front es situés al riu Segre, no volia dir que es mantingués inactiu. Entre el maig i el desembre de 1938 hi va haver diversos enfrontaments entre les tropes franquistes i les republicanes, i Vilanova de la Barca fou una de les poblacions que més els va patir. L’estiu de 1938, les tropes franquistes van repel·lir una ofensiva republicana, aquestes retrocedeixen i es fortifiquen a la riba esquerra del Segre. Es van construir fronteres com les del Tossal Roig que va se un dels darrers punts de la resistència republicana quan els franquistes creuen definitivament el riu Segre.

Fotografia: Espais de Memòria de Vilanova de la Barca

Vilanova de la Barca va patir les conseqüències dels forts combats a la zona, i això va fer que el 75% del poble quedés destruït. Després de la guerra, el “Caudillo” va adoptar-lo, i Regiones Devastadas (un organisme del govern de Franco per recuperar pobles i ciutats) va iniciar la reconstrucció del poble. Com a resultat, avui una part de Vilanova de la Barca és una mostra de l’arquitectura de tall neoclàssic que es va utilitzar arreu de l’estat per reconstruir les poblacions més afectades per la guerra, obres fetes per batallons sencers de presos republicans que després de la guerra van haver de complir condemna.

Fotografia: Espais de Memòria de Vilanova de la Barca

3.- El dia a dia a Alcoletge

I com vivia la gent durant la guerra? Doncs a Alcoletge hi trobareu la resposta, ja que des de fa uns anys hi funciona el Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil “Ermengol Piró”, un espai on podreu conèixer de primera mà com era la vida quotidiana durant els anys de la guerra. El centre disposa d’un espai expositiu i organitza activitats relacionades amb la guerra civil i la problemàtica dels conflictes armats.

Fotografia: CIGC “Ermengol Piró”

També organitza visites guiades al “Tossal dels Morts”, un tossal que corona la població d’Alcoletge i on s’ha recuperat un lloc d’observació i nius de metralladores que servien per vigilar els moviments de l’exèrcit franquista a l’altre costat del riu Segre. Des d’allà dalt us podreu fer una bona idea de quin va ser el “teatre de guerra” en aquesta zona de Ponent.

Fotografia: CIGC “Ermengol Piró”